Avui vull homenatjar als petits herois anònims del dia a dia perquè són molt grans, indispensables, fan que aquest país cada dia sigui millor passant, sovint, desapercebuts a ulls de molts.
Són els petits grans herois que hi ha a cada poble, a cada AMPA, a cada Parc de Bombers, a cada empresa. Aquells que veuen per la TV que hi ha gent que els necessita i que no dubten a buscar la manera en ajudar dedicant una part del seu temps, dels seus diners.
Són aquells que amb la crisi dels refugiats a l'est d'Europa no dubten, aquells que no busquen excuses de mal pagador, aquells que es neguen a tancar els ulls, aquells que no viuen de la cooperació i que al mateix temps saben que si fa fred i algú necessita roba d'abric el que li cal és una manta o un anorac. I no dubten a enviar-li les seves mantes i els seus anoracs de sobres, a recollir el dels seus veïns i a gastar uns estalvis per comprar-ne alguns de nous. Un heroi anònim és un senyor gran de Santa Coloma de Gramenet de tota la vida que en passar per davant de la Fundació Nous Catalans en un dia de pluja i veure tant moviment de gent entrant i sortint pregunta 'què passa aquí?'. I se li respon 'recollim roba d'abric per enviar a Eslovènia als refugiats'. I el senyor deixa el bastó, es buida les butxaques de la jaqueta, se la treu i la entrega a l'instant emocionat de poder ajudar.
Una heroïna anònima és la Latifa el Hassani i tots els seus companys que des de primera hora del dia està agafant el telèfon, responent correus electrònics, ajudant a descarregar caixes i bosses de les furgonetes que no paren d'arribar i a organitzar grups de voluntaris. Ningú no sap com s'ho fa. Potser ni ella mateixa, però d'algun lloc li surt la força, la energia per ajudar mentre d'altres estan amagats.
Aquesta és la cooperació en estat pur. Aquells que en veure una necessitat puntual ho deixen tot per ajudar. I no aquells que destinen una parts dels diners que demanen per pagar sous a persones que es dediquen a desencoratjar des d'un despatx a aquells que volen ajudar, a aquells que estan ajudant. No, la cooperació no és un negoci, és una voluntat feta amb seny i responsabilitat. I el seny ens diu que avui a Eslovènia hi fa fred i que la setmana vinent en farà encara més. Els climatòlegs en sabran les raons, jo sé que fa molts segles que és així i, sincerament, em sorprendria molt que ara vingués una onada de calor i fes nosa la nostra roba d'abric als refugiats. I també sé que des de fa molts anys a Europa no hi ha fronteres que facin que es perdi el material. I també sé que des de fa molts anys els catalans ajudem quan cal i podem fer-ho, amb o sense ajut dels especialistes en cooperació que en els darrers anys tan s'han professionalitzat des d'un despatx, però sempre amb l'ajut d'aquells que s'han professionalitzat en cooperació des del terreny i sense anells als dits de les mans.
En pocs dies arribaran com a mínim dos tràilers carregats de material d'abric a Eslovènia. Entitats locals l'estan esperant per repartir entre les famílies i nens que més ho necessiten. Per a quants arribarà el material que hem recollit? No ho sé. A 2.000, 5.000, 10.000 persones? Insisteixo, no ho sé, tot just ara comencem a fer l'inventari. Però estic convençut que quan un pare pugui agafar roba gratuïtament per abrigar a la seva família estarà content. Més content que si mai, esperem que no, llegeix segons quin tuit o segons quin comunicat d'experts, especialistes i professionals que de lliçons i reunions en donen i en fan moltes, però que tan de bo dediquessin el seu temps, que sembla que en tenen de sobres, a sumar esforços i no a voler patrimonialitzar una cosa, com és la cooperació, que una vegada més es demostra que és de tothom.
www.ericbertran.cat
