La toponímia és un àmbit específic de coneixement dedicat a l’estudi dels noms dels llocs. Segons paraules de Joan Coromines, un dels nostres filòlegs més prestigiosos i autor de la monumental obra Onomasticon Cataloniae, l’estudi dels noms del lloc és una de les coses que més han desvetllat la curiositat dels erudits i la del poble en general, atès que s’apliquen als espais (muntanyes, rius, pobles i ciutats, comarques, país, etc.) on està emmarcada la nostra vida col·lectiva. Per tant, els usos públics referits a la toponímia no són un tema menor.
En el cas de les terres de parla catalana, encara hem de patir la marginació dels noms dels llocs propis i històrics en alguns àmbits. El cas més paradigmàtic el trobem en els aeroports, on AENA exclou de manera sistemàtica la llengua catalana de la toponímia dels panells informatius del trànsit de vols. Fins i tot, en el cas de les destinacions del domini lingüístic català, on és llengua oficial, tan sols apareixen anunciats en la forma castellana. Els casos d’Eivissa i Alacant serien dels més flagrants, designats només com a “Ibiza” i “Alicante”, fet que suposa un menyspreu d’AENA cap a les formes oficials i pròpies d’aquestes localitats. En les destinacions internacionals, la política d’ús de la toponímia emprada per AENA és clara: traduir les destinacions a les formes castellanes si existeix una forma tradicional en aquesta llengua, i en cas contrari mantenir la forma original. Per exemple, Atenes i Brussel·les només apareixen anunciades com a “Atenas” i “Bruselas”, de les formes catalanes ni rastre.
Sembla que per AENA encara existeixen llengües de primera i llengües de segona o d’estar per casa. Així, escudant-se en un fals i estret cosmopolitisme de vol gallinaci, AENA continua perpetuant la marginació de la llengua i cultura catalanes en l’àmbit de la toponímia.
Eloi Torrents
Plataforma per la Lengua
