Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

Adoctrinar ?

 Què és adoctrinar ?. Qui adoctrina, qui ensenya i propaga la llengua i la cultura pròpies, heretades a través de les generacions, de pares a fills, o qui vol implantar […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 25/01/2018

 Què és adoctrinar ?. Qui adoctrina, qui ensenya i propaga la llengua i la cultura pròpies, heretades a través de les generacions, de pares a fills, o qui vol implantar una altra llengua i una altra cultura, per molt compartida amb d’altres que sigui, però que, en molts casos, hi pot haver qui no la senti com tan “íntima” ?. Un pot adoctrinar a favor d’alguns ideals i un pot adoctrinar-hi en contra però, com a molt, els dos volen fer arribar les seves tesis de la mateixa manera, o no ?.

En tot cas, no hauria de ser cap pecat ensenyar la història més propera per a poder comprendre millor, després, tota la resta. Com també, a Catalunya, la llengua catalana hauria de ser la llengua vehicular, si més no a l’escola, per a poder-ne assimilar, després, quantes més llengües millor, començant per la castellana, que hauria de ser compartida per tota la ciutadania que viu a Catalunya. I sempre felicitar-nos perquè hi hagi qui ho entengui així, i qui ho faci possible.

Adoctrinar no és, també, prohibir que es parli d’una cosa, o d’un fet, que s’ha viscut i s’ha vist amb els propis ulls ?. La història és va escrivint, ara sortosament no per la ploma d’un escrivà al dictat. Les ja no tan noves tecnologies s’encarreguen de deixar-ho tot imprès a l’instant, a color, fil per randa, en 3D (des de tots els punts de vista), i ja no deixen lloc per a posteriors «fes de erratas» o «donde digo digo Diego», per molt que es vulgui negar, corregir, tergiversar, el sentit i significat de les paraules i dels fets, i sempre resta tot obert a nous arxius simultàniament a com i quan es produeixin.

En aquests moments ja resulta estèril voler intentar tapar res masses instants, explicar d’una altra manera, fins i tot prohibir, a no ser que es pari el destí cibernètic què inclou tothom, arreu del món, que és emetre i rebre tota mena d’informació en el mateix moment en que algú ho penja al mur, amb el risc i perill co-lateral que això comporta però què, a la vegada, dota a tothom per igual de tota la informació per fer-se el seu propi relat del que succeeix, ja sigui ben a prop o a l’altra punta de l’univers. 

Relacionats