Garcia, l'anomenàvem. El seu nom, José García Guevara era només per les coses oficials, i ell, parlant-nos de vostè sempre malgrat nosaltres fóssim els alumnes, ens obligava a parlar-li de vostè.
Garcia! Sí, aquell professor d'educació física a diversos llocs (com al Institut Torras i Bages de L'Hospitalet ), aquell entrenador entusiasmat i enamorat del bàsquet del nostre país, aquell marit, aquell pare, ens ha deixat.
D'altres millor que jo poden glossar qui va ser en García, però potser pocs el tenen en una estima tan gran com la que jo li professo. Sí, ho he dit bé, li professo, perquè malgrat ens diguin que ja no és entre nosaltres, és mentida. En Garcia, com m'agrada anomenar-lo, és i serà entre nosaltres com a mínim mentre algun alumne, jugador o entrenador de bàsquet que hagi après dels seus ensenyaments els practiqui o els ensenyi a d'altres.
En Garcia em va fer. Va agafar un xicot llargarut i sapastre i amb treball i esforç constant va aconseguir que dominés la pilota, el tir, el bot, i per sobre de tot, aquella mentalitat de donar-ho tot, guanyant si era possible o perdent quan no es podés. Això sí, amb dignitat i esportivitat en ambdós casos.
Vaig tenir d'altres entrenadors. Uns quants. Em van ensenyar també bàsquet. Van perfeccionar el meu tir, el meu revers o altres coses. Van ser bons entrenadors, però cap – i ho dic sense cap ànim d'ofendre- em va ensenyar la filosofia de la valentia, l'esforç i la lluita com ell. Per això va ser molt més que un entrenador. Va ser un mestre.
Un mestre i molt més, doncs ell ens considerava com fills seus i això ens ho demostrava fora de les pistes en moltes reunions a casa seva on es parlava de bàsquet, és clar, però també de moltes altres coses.
Tinc un munt d'anècdotes guardades dins meu que comparteixo amb tots aquells que em creu-ho i em volen escoltar. Xocs de trens entre dues persones que s'apreciaven amb caràcters forts com el seu i el meu. Però totes amb un bon final doncs per sobre tot ens respectàvem i enteníem el treball i esforç que cada un hi posava. Anècdotes que no hi caben aquí i que tampoc voldria avorrir a qui llegeixi això explicant-les. Tinc un escrit, un relat curt basat en un fet real, que explica la filosofia Garcia del bàsquet i de la vida. ( Si algú el vol llegir que m'ho indiqui en un comentari i li faré arribar).
Diuen que en Garcia ja no és entre nosaltres. Com he dit nego la major però hi ha una cosa de la que n'estic segur al cent per cent. Quan la parca va arribar a buscar-lo, li va fer passar magres doncs segur que va lluitar fins el darrer alè. Filosofia Garcia Guevara.
Descansi en pau, Garcia. Descansa en pau, José, o Pepe,
José Garcia Guevara era Llicenciat INEF i va treballar a l'àrea de esports de L'Hospitalet. Professor d' Educació fisica a l'Institut Torras i Bages (L'H), Entrenador de Bàsquet de Primera divisió va entrenar entre d'altres al CB L'Hospitalet en diverses etapes, BC Tecla Sala, CB Sant Ramon, CB Prat i segon entrenador del CB Valls.
