El passat dia 15 es va fer la manifestació contra els polítics i banquers. Ara, l’acció s’ha centrat a la Plaça Catalunya de Barcelona on centenars de ciutadans s’han allotjat allà, per seguir-hi amb la seva demanda comparant-la amb la de Tahrir.
Es la primera vegada que el teixit social – més aviat jove – hi planta cara de veritat i democràticament al establisment, encara, que no servira per a res.
Seguiran els mateixos i els diners els controlaran els que coneixem, però, es extremadament oxigenant que aixo succeeixi dins la societat civil.
Es planten a favor dels drets universals, sense violència, com sempre ocorre amb les conegudes accions dels anti-sistema.
Diuen que es un moviment apartidista i que n’esta fora dels moviments sindicals, però, si veus les plataformes adherides pots canviar-hi el prisme de visió.
A Tahrir, tothom es quedava a passar-hi la nit. Aquí, cadascú que vol se’n va a casa seva a dormir-la, per prosseguir-hi ben dutxat al dia següent.
Aquí rau la clara diferencia entre els guanyadors i els vençuts.
Som activistes de horari laboral. Fem l’activitat establerta amb els seus descans predeterminats, segons conveni.
I aixi, sempre guanyaran els mateixos i seguirem sent una colla de babaus, en mans dels capitalistes corruptes i de la classe política.
