Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 745
La República

A veure si ens aclarim

 L’Estat, que som tots, te més de 60.000 milions d’euros per a rescatar bancs, que desprès ens diu que son irrecuperables, que s’han perdut de les arques… Te més de […]

Xavier Guarque
Xavier Guarque 04/08/2017

 L’Estat, que som tots, te més de 60.000 milions d’euros per a rescatar bancs, que desprès ens diu que son irrecuperables, que s’han perdut de les arques…

Te més de 1.500 milions d’euros per “indemnitzar” per l’estrany “negoci”, i inacceptable “clàusula” de l’anomenat “Castor” que, finalment, fa repercutir en els rebuts quotidians del gas a tots els contribuents, presents i futurs…

Els dos partits majoritaris es posen d’acord i, de la nit al dia, es permeten canviar la “intocable” Constitución Española, només per prioritzar el destí dels nostres impostos al pagament del deute públic, desorbitat i segurament impagable…

L’actual govern, reelegit, en l’anterior legislatura amb majoria absoluta, dicta una reforma laboral que propicia precarietat en els llocs de treball i en els sous, per tant menys cotització a la Seguretat Social, que ha provocat l’”atracament” al seu fons de reserva per poder anar pagant les pensions, deixant-la en mínims, pel que ja està advertint del perill de no poder-les pagar puntualment per masses mesos més…

O, seguint parlant dels dinerets de tots, començant pels nostres, el que costa muntar una guerra bruta sense límits, només per desacreditar l’atac imminent, amb tot tipus d’armament, d’un perillosíssim projecte anomenat “Procés”, o “Referèndum”, i els que ho gosin recolzar d’alguna manera… I per tenir-nos ben atemorits i alerta en com ens movem i que diem, clar.

Diners que no poden servir de cap manera pel que pot, o podria, costar tot aquest disbarat, fins i tot, comprar unes tristes urnes per a preguntar a la gent…

A veure si ens expliquen que, utilitzant les estructures de que disposa, que son totes, es pugui destruir, literalment, un personatge, decisiu per ells en d’altres temps, i tota la seva família… I, amb d’altres, presumptament, amb el mateix delicte, no s’hi vegi la mateixa cura, decisió, contundència… Ans tot el contrari.

Com pot ser que se’ns arribi a posar d’exemple el País Basc i Navarra, que estan fora del règim fiscal i econòmic comú estatal, i que gaudeixen d’una independència de fet, tot i que no reconeguda, ni reivindicada seriosament perquè ni falta que els fa…

I, en un altre ordre de coses, una curiositat: Quin suport al Parlament de Catalunya necessita un partit perquè tingui que sortir als mitjans dia si i dia també a delectar-nos, a tots, amb les seves lliçons ben amanides amb, en aquest cas, impunes insults ?.

Relacionats