Dilluns, 14 de juny de 2021 - Edició 1054
La República

“A tal mestre, tal deixeble”

           Fa uns dies repassant diaris tot buscant una informació d'un fet passat, em va aparèixer a la pantalla de l'ordinador una de les poca-soltades, que […]

Jaume Meneses
Jaume Meneses 19/03/2014

           Fa uns dies repassant diaris tot buscant una informació d'un fet passat, em va aparèixer a la pantalla de l'ordinador una de les poca-soltades, que de tant en tant acostumen a repetir gent del PP. Era una afirmació feta per un militant d'aquest partit, acusant les escoles catalanes com a llocs on s'alliçona als nens perquè siguin uns fervents independentistes el dia de demà.

          Quan acusen que les escoles catalanes han sigut i són un niu on els nostres menuts reberen i reben actualment lliçons per a ser futurs independentistes, m'agradaria que aquests senyors saberuts que diuen aitals disbarats, expliquessin qui va inculcar a milers de catalans, a mitjan del segle XX l'ideal independentista. Repetint sempre la mateixa cantarella, volen amagar i canviar la història però saben molt bé que a les escoles catalanes dels anys quaranta, no va haver-hi mai cap professor que badés boca pronunciant paraules com: autodeterminació, independència i sobirania. Al contrari, volien fer de nosaltres uns nacionalistes espanyols, obligant-nos a estudiar l'assignatura: “Formación del Espíritu Nacional”. Objectiu que a mi i molts catalans no ens va agradar i a desgrat seu no van aconseguir engruixir la seva llista de nacionalistes fatxes.

          Així doncs, si a l'escola no ens van convertir a tots plegats en independentistes, que s'empatollen parlant d'escoles catalanes com a vivers d'aquesta ideologia? Només cal haver-hi nascut en aquells foscos anys, per a saber com funcionaven les escoles en aquella maleïda dictadura franquista. Molts del que desitgem la independència de Catalunya no va caldre que ens fessin cap rentat de cervell col·lectiu; molts dels catalans som independentistes des de què érem infants, fos per l'ambient catalanista de les nostres famílies, pel cercle d'amistats o col·lectius i associacions que freqüentàvem, però en cap cas per l'escola. A part dels molts independentistes d'última fornada, que s'han apuntat al moviment independent gràcies a moltes opinions i paraules dites a la babalà contra els catalans.

          En altres articles meus m'he queixat de què els nostres polítics d'aquí, haurien de llegir més la nostra història. Els del govern central també seria alliçonador que ho fessin (ells haurien de llegir, la seva història) per no caure sempre amb la mateixa manera d'actuar repetitiva. Veurien que la llei d'educació que vol fer passar per l'adreçador, el ministre Wert, i tots els impediments posats contra el bon funcionament de l'escola catalana, i contra una immersió lingüística que fa nosa i molts voldrien anul·lar, no és cosa que hagin inventat els senyors del PP.
Temps enrere si algú volia practicar un ensenyament com calia, li tallaven l'esperança que havia posat en el projecte. En això, el PP ha tingut uns bons mestres.

          Saben mol bé (en cas contrari per això recomano que llegeixin història) que va existí la primera directora de l'Escola del Bosc (1914-1930), Rosa Sensat, nascuda a Masnou i estudianta a l'Institut Rousseau de Ginebra per a conèixer les noves pedagogies aplicades a moltes escoles europees, però va tenir la desgràcia de viure el temps del franquisme. La van jubilar el 1939 i amb la depuració portada a terme pel règim del dictador de mal record, la van apartar de tot càrrec per la seva ideologia propera al catalanisme i progressisme.
També en la dècada dels anys vint, Maria Montessori fundà a Itàlia, la Reial Escola del Mètode Montessori amb el beneplàcit de Mussolini. Va haver-hi moltes escoles amb aquest mètode a Itàlia i també a Alemanya. Però Mussolini i Hitler, sí que van donar suport a aquestes escoles per alliçonar als nens, en la doctrina feixista. Maria Montessori  va renunciar a l'ajuda del dictador Mussolini, perquè el pensament de Maria era el de llibertat, contrari al feixisme. Mussolini manà tancar totes les escoles, així com Hitler fa el mateix a Alemanya.
Viatjà per Europa, i del 1919 al 1923 s'instal·là a casa nostra vivint durant aquests anys a Vallvidrera.
El 1923, quina casualitat!, un altre dictador, Primo de Rivera, fa tancar la Casa de Nens de Barcelona.
Quan el govern de Mussolini a Itàlia fa clausurar la Casa de Nens del Mètode Montessori, tornà a establir-se a Barcelona, on hi havia molts admiradors i seguidors. Com Rosa Sensat, va tenir la malastrugança de coincidir amb el nefast dictador i el 1936 va acabar la seva estada entre nosaltres.

          No és casualitat que fossin quatre dictadors, Mussolini, Hitler, Primo de Rivera i Franco, que posessin bastons a les rodes perquè la gent rebés una ensenyança com calia. La part de la cultura més important, que són les beceroles i el posterior ensenyament, és el que més molesta aquesta mena de gent. El PP, successor del franquisme actua igual però disfressant-ho amb petits tocs de democràcia.
Ells sí, que volen fer com els citats dictadors, servir-se de l'escola per a fer propaganda del seu nacionalisme exasperant. Fa mesos ho va dir ben clar el ministre Wert: “hem d'espanyolitzar als nens catalans”.

          M'estranya que en un país que vol presumir davant del món de demòcrata, els que governen facin grans disbarats, manin impossibles, dictin lleis retrògrades, prohibeixin expressar-se a la gent, acusin sense haver comprovat ni contrastat, amenacin sense motiu, insultin barroerament, calumniïn amb falsedats i robin impunement.

          Una frase de Voltaire diu:
“La passió de dominar és la més terrible de totes les malalties de l'esperit humà”

          Jo no vull viure amb l'esperit malalt, per culpa d'aquesta colla de sapastres i capsigranys.
Despertem! Marxem!