Potser, el títol d'aquest article (sense el signe d'interrogació, és clar) siga una de les frases més conegudes al món literari i/o cinematogràfic.
Truman Capote va saltar a la fama mundial amb el llibre que portava com a títol aquesta frase. Mesos després d'aquesta publicació, Richard Brooks va signar una interessant pel·lícula amb el mateix títol. Recomane visionar-la.
Al 1959 uns fets horribles i colpidors van assaltar, primer a la societat nordamericana, i després al món sencer. A Holcom, Kansas, van matar de forma esgarrifosa a tota una família. Indefensa. Amb tortures. I sense cap tipus de pietat. Els fets van sacsejar els ciments de la moral humana. Perquè va haver-hi acarnissament i tota mena de malícia en aquest horrorós crim. Intolerable.
Perquè… com era possible que dues persones hagueren fet aquest impensable assassinat? Com?
Els fets es dibuixaven com a macabres i luctuosos.
La gent, nordamericana o no, no ho podia entendre…
Durant els procés judicial, i segons conta Brooks a la seua pel·lícula, es van barallar tot tipus d'explicacions sobre l'alienació mental dels assassins. Perquè… no és assumible, tal vegada, una altra resposta per a tanta maldat.
Fa uns mesos vaig fer una pregunta a una companya de treball. La pregunta era simple, la resposta no tant. Ella ni tan sols va imaginar el número que li demanava.
L'èsser humà, i no ho dic jo a soles, és el pitjor dels animals que existeixen sobre la faç del nostre planeta, perquè no coneix l'ètica ni cap moral. De tal forma, que de vegades, no pot explicar ni el que fa.
El cas, l'horrible cas de Holcom, és una mostra més de la barbàrie humana. Això sí, dins de la nostra espècie. Per això ens resulta tan repulsiva, que ho és, i molt! Tanmateix, l'humà és capaç d'anar molt més enllà. Menyspreant la vida. Menyspreant qualsevol signe de vida. En molts casos per una simple component d'inconciència, sí. Però aquesta inconsciència (individual o col·lectiva), aquesta manca d'informació, no pot ser una raó per escometre cap barbàrie.
El número que li vaig demanar a la meua companya era terrible. És terrible:
500 milions: 500.000.000.
…
perquè aquesta és la xifra que dia darrer dia, l'humà abasta en la seua tasca de matar animals, amb la sola intenció de menjar-los. I tot això amb una total crueltat. Perquè a aquests animals també els lligen, els torturen, els confinen, i finalmente els maten, a saber amb quina mena de procediment.
Toca pensar…
A sang freda?
Manuel Sáez. Vegetarià per convicció.
