Dimecres, 5 d'agost de 2020 - Edició 741
La República

A qui votaré el 27-S

L’espectacle dels “hooligans” amb motiu de les eleccions municipals ha estat lamentable. Passejar-se per les xarxes socials, un acte de veritable masoquisme. Un no arriba a entendre com es pot […]

Per a bons patricis
Per a bons patricis 15/06/2015

L’espectacle dels “hooligans” amb motiu de les eleccions municipals ha estat lamentable. Passejar-se per les xarxes socials, un acte de veritable masoquisme. Un no arriba a entendre com es pot estar tan fora de la realitat. 948 oportunitats de criticar per una cosa o per just la contrària, el que fan altres independentistes. Partidisme clandestí a cada passa, especialment, el pitjor, entre els qui més denuncien el suposat partidisme dels altres. L’espectacle (sort que ha passat ja la constitució dels ajuntaments!) m’ha servit per veure-hi una mica més clar de cara a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Alguns opinadors dediquen molts esforços a lamentar-se pel fet que la realitat del debat polític no s’ajusta exactament a allò que ells havien previst (en bona part, per haver enviat el procés a hivernació durant nou mesos eixorcs). Un servidor, en canvi, està tan, però tan, fins als nassos (essent fi) d’aquest exercici diari de caïnisme que ens assetja des de l’estiu de l’any passat que he decidit adoptar-hi un enfocament més constructiu.

 
Sintetitzem-ho, per respondre a la pregunta que dóna títol a aquest article. Que a qui votaré i a qui recomanaré votar d’aquí poc més de cent dies a les eleccions més importants de la història de Catalunya? Molt senzill. Dos paràmetres bàsics, interrelacionats, que, de fet, es reforcen mútuament. Exactament, votaré i recomanaré votar a aquell candidat, candidatura i entorn de campanya (tots tres, eh!) que acrediti dedicar menys temps, esforços i mala baba a criticar per terra, mar i xarxes els altres candidats, candidatures i entorns de campanya independentistes. En altres paraules, votaré a aquell candidat, candidatura i entorn de campanya que (en no estar distret desqualificant els altres independentistes) dediqui més temps a proposar amb credibilitat i rigor el nou país que tenim l’oportunitat única de crear. Perquè el model de nou país que em proposen des del caïnisme, sigui de dretes o d’esquerres, d’un superlíder o de l’altre, no m’interessa, per moralment repulsiu. Apa, doncs, candidats, candidatures i entorns de campanya, comença el període de prova. Vosaltres direu.

Relacionats