Dimarts, 21 de setembre de 2021 - Edició 1153
La República

A pagar i callar

Una constant en la política valenciana dels darrers 30 anys ha estat el verb furtar (el sustantiu ja corre a gust del lector: paella, orxata, falles…) i sempre ha anat […]

Anna Peña
Anna Peña 02/03/2009
Una constant en la política valenciana dels darrers 30 anys ha estat el verb furtar (el sustantiu ja corre a gust del lector: paella, orxata, falles…) i sempre ha anat buscant un home del sac a qui culpar de tots els mals i que preferiblement visquera Sènia amunt. Això sí, els espanyols, en tant que amos, no han furtat mai, simplement “disposen lliurement” dels recursos dels valencians. I jugant jugant ja van per 13.200 milions d’euros cada any en un doble sistema d’espoliació fiscal quan el pressupost de la Generalitat Valenciana va ser al 2008 de 13.800 milions. Estem acostumats a concebre el dèficit fiscal com a la resta entre allò que paguem en impostos i el que rebem en inversions territorialitzades, però a València s’estila molt això “d’ofrenar noves glòries a Espanya” i patim una espoliació doble. La convencional, en tant que part dels Països Catalans (i així estem des de la pèrdua dels furs després de la desfeta d’Almansa), i l’altra en tant que CC.AA per baix de la mitjana de riquesa de l’Estat que ens hauria de fer receptors de 7600 milions d’euros anuals en concepte de solidaritat. Pobres i pagant, ja el súmmum de la submissió silenciosa.

Això sí, PP i PSOE, PSOE i PP a la feina i a repartir els recursos entre els seus vivers de vots en funció de qui habite la Moncloa, però mane qui mane a Madrid els valencians sempre perdem. Aquests dies a la premsa es publica que Francisco (abans conegut com a Francesc) Camps hauria pactat ja el nou sistema de finançament per als valencians, amb 960 milions d’euros més cada any. El benestar dels valencians es ven barat i continuem perpetuant l’espoliació. Ja ho deia l’Ovidi: ja no ens alimenten molles… Però potser el nostre president en té prou per a un nou presumpte canvi d’armari i mitja dotzena d’”special events” més.