No cal donar-li moltes voltes ni cal estudiar molt. Fins i tot es pot passar, mal m’estigui dir-ho, sense llegir premsa cada dia. FECSA-ENDESA, AENA, RENFE, Telefónica i ara REE o Red Eléctrica Espanyola, totes elles són empreses del rang de les intocables, empreses sobre les quals, els catalans, no podem tocar ni una coma. Empreses del més enllà, més enllà del 1975 en essència, caigudes del cel, que no hem triat, que ja hi eren abans que tinguéssim ús de raó, empreses, si és que se’n pot dir empreses i no “ministerios” -mot que sempre em fa pensar en “misterio”-, de les que no queda mai clar si els seus comptes de resultats en condicionaran la seva existència. Empreses, finalment, que als catalans ens recorden com cap altra cosa, a excepció dels peatges i la monarquia, que Espanya és un “reino” on hi tenim cabuda només com a súbdits pagadors. I és que les empreses del regne tenen en nosaltres els més fidels clients i contribuents.
I així, qualsevol guanya.
A més a més, i sense reconeixements, utilitzen els més ràpids, els més forts, i els més valents dels nostres per a les seves conquestes esportives. COE, RFEF, RFEA, RFEP,RFER i totes les Reales Federaciones Españolas que vulgueu actuen de la mateixa manera. És el dret a cuixa de l’època. En una proporció elevadíssima nodrim les seleccions de les seves federacions i donem vida i nivell a moltes de les seves lligues nacionals. Ens parlen de fraternitat però gasten paternalisme del més conservador que es demostra quan els dius que vols marxar de casa i s’hi neguen en rodó, sense importar la teva capacitat per fer-ho ni la teva voluntat.
Federación española de Natación, FECSA-ENDESA, Real Federación española de Futbol, AENA, Real Federación española de Atletismo, RENFE, Comité Olímpico español, Real Federación española de Patinaje, REE, totes amb seu a Madrid, totes amb interessos econòmics a Catalunya però amb un gran desinterès pels catalans i per la voluntat dels catalans i totes elles amb la veritable clau de volta per mantenir-nos a les fosques.
Fins quan?
