A l’amic Vicenç Marques
Benvolgut Vicenç: en aquells anys que ningú controlava res que pogués beneficiar als pobres , tampoc es controlava les hores de conducció , i a ningú l’importava , si el xofer havia vist sortir el sol dues vagades sense haver dormit; en altres comentaris sobre aquest tema, ja soc explicat que a 2/4 de 12 de la nit del dia 2 de Desembre de l’any 1966 , quan nomes em faltaven 5 Km per poder agafar el llit , concretament al Pont de del Risec a Corçà, em vaig adormir , i vaig caure daltabaix del pont, i l’esforç del ajudant per poder sortir a demanar auxili , va fer que tingues la sort de que a les 5 del mati hem poguessin rescatar d’entremig la ferralla ; quan vaig caure , portava 21 hora de treball entre descarregar, carregar , i conduir; d’accidents n’he vistos molts , però de gent irresponsable per la carretera molta mes, i a vagades penso que troben el que busquen , ( no vull dir el que mereixen); el mal es que molts cops paga el just pel pecador .
A l’entrada de Lleida , hi havia una bascula publica que el govern l’explotava per fer diners , pesant els camions i multant als que circulaven amb excés de pes ; totes les nits , abans d’arribar a la bascula i abans de les sis del mati, els camioners paràvem per aprofitar passar la bascula a les sis que era l’hora del relleu o canvi de torn; érem conscients de les molèsties que provocava la llarga caravana de camions que es produïa en aquell horari i sector però , no teníem gaires opcions per lluitar en contra de la persecució a que la Guàrdia Civil de Transit ens tenia sotmesos.
Amic Vicenç, d’anècdotes de la carretera , en podria explicar mes que un foc no en cremaria, de bones i de dolentes ; però també tinc que dir , que la tasca de camioner , entre totes les que fet , ( ceramista, bosquetà, tractorista , barber i carnisser), es la que soc fet mes a gust ; parlar-ne m’emociona.
Una abraçada
Màrius Viella
A l’amic Vicenç Marques
|
- Publicitat -
Publicitat
