(Publicat a “El Punt Avui” el 25-Gen-13)
Certament el President Mas no ha obtingut el resultat que esperava, i potser lamenta haver-les convocat, però per al país, les darreres eleccions al Parlament, en ser efectivament plebiscitàries, han clarificat moltes coses i ens permeten extreure força conclusions, si assumim que les condicions que la Unió Europea va imposar a Montenegro quan va dur a terme el seu referèndum d’independència (un mínim d’un 50% de participació, i una victòria del “Si” com a mínim del 55%), serien les mateixes que s’exigirien a Catalunya. Aquestes condicions ja varen ser criticades en el seu moment per múltiples raons, però tenen dos avantatges clars: que són un precedent i que, en cas de victòria del ‘Si’, aquesta és incontestable (més d’un 55% a favor, amb menys d’un 45% en contra!!).
D’una banda, quan es faci la consulta, podem comptar com a vots positius tots aquells vots que ara s’han atorgat a CiU, ERC, CUP i SI. I com a vots negatius, els del PP i C’s. Un darrer bloc que es dividiria entre les dues opcions, seria el constituït per PSC, ICV així com els entregats a tots els altres partits minoritaris no explícitament mencionats a aquest article.
Però és que a banda d’aquests vots, cal comptar que, al referèndum, hi haurà uns 750.000 votants addicionals als d’ara, o potser més. Efectivament, el promig de participació a sis altres països europeus que han dut a terme referèndums d’independència, és del 84%, mentre que la participació a les darreres eleccions al nostre Parlament, ha ranejat el 70%. Una participació tant més elevada no repugna l’intel·lecte, atès que si hi ha una votació que ha de despertar el màxim interès, és la del referèndum per a la independència del país a on vius. I es poc agosarat afirmar que aquests votants addicionals possiblement tindran un perfil més espanyolista, poc o molt, que el promig dels que varen votar a aquestes eleccions, si considerem que hi ha un diferencial de prop d’un 10% entre les abstencions, a tall d’exemple, de comarques com Osona (22%), el Pla de l’Estany (22%) i el Priorat (21%), d’una banda, i el Baix Penedès (37%), el Baix Llobregat (31%) i el Barcelonès (31%) de l’altra.
Prenent en consideració aquests votants addicionals, el bloc del”SI” garantiria un 41% dels vots totals del referèndum (26% CiU, 11% ERC, 3% CUP, i 1% SI), i el bloc del “NO”, un 17% (11% PP i 6% C’s). Això deixa un 42% dels vots totals (12% PSC, 8% ICV, 4% altres minoritaris i 17% de nous votants) com a ‘indecisos’ a repartir entre el ‘SI’ i el ‘NO’. I ja s’entén que hi ha infinitud de combinacions possibles, segons la fracció de vots al ‘SI’ que pressuposem per a cadascun d’aquests grups, i que no té cap sentit intentar buscar resultats exactes, quan es poden fer tantíssimes combinacions.
Però si que podem extreure la següent conclusió qualitativa: Hi ha molts escenaris realistes que donarien una victòria al ‘SI’, malgrat també n’hi ha molts que donarien la victòria al ‘NO’. Com a exemple, i per a simplificar, un cas a on un de cada tres votants del bloc dels indecisos votés pel ‘SI’, el ‘SI’ guanyaria el referèndum amb un total del 55,0% pelat dels vots totals.
O sigui que s’haurà de lluitar per tots i cadascun dels vots fins al darrer segon, i la victòria dista molt d’estar garantida o clara. Però, alhora, i de forma esclatantment engrescadora, és també ben clar que la victòria és, ara si, ben bé a l’abast de la nostra ma (Montenegro va guanyar el referèndum només amb un 55,5% a favor i va esdevenir feliçment independent).
