El terrible sisme que dimarts va sacsejar Haití ha colpit el país més pobre del Carib, un dels més necessitats del món. Segons el darrer Informe sobre el desenvolupament humà 2009, realitzat pel Programa de les Nacions Unides per al desenvolupament (PNUD) amb dades de l’any 2007, aquest país caribeny ocupa la posició 149 de 177 països a nivell mundial. Ja abans del terratrèmol, que va arribar als 7,2 graus de l’escala Richter, el 45% dels haitians no tenien accés a l’aigua potable i el 56% vivien per sota de la pobresa absoluta. La precària situació en què es trobava el país ha fet augmentar encara més la magnitud de la tragèdia, que ha afectat un terç dels poc més de 9 milions d’habitants i ha causat entre 50.000 i 100.000 morts, segons les primeres estimacions.
En menys de 24 hores la Generalitat de Catalunya va enviar un equip de 8 sanitaris a donar assistència a les víctimes. La direcció general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària va convocar amb urgència el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència (CCAHE) per tal de coordinar una resposta immediata des de Catalunya. La sessió del CCAHE, celebrada quan encara no havien passat 48 hores del desastre, va acordar d’activar els convenis que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) té amb entitats d’acció humanitària. Així l’ACCD ha finançat amb 200.000 euros un avió que Creu Roja Catalunya enviarà amb material d’higiene i aixopluc. També ha contribuït a l’enviament d’un kit de pediatria i un d’IEHK (primera emergència) que realitzarà Farmacèutics Mundi, a més d’ultimar altres actuacions amb altres entitats signatàries de convenis: Intermón Oxfam, Metges Sense Fronteres i Acció Contra la Fam. A més l’ACCD posa a disposició fins a un màxim de 300.000 euros del fons d’emergència per finançar altres possibles projectes d’entitats d’acció humanitària.
És per això que les prioritats immediates de l’ajut internacional són: la cerca i rescat de les víctimes, restablir els serveis mèdics i fer arribar medicaments, garantir l’accés a l’aigua potable, enviar material d’aixopluc d’emergència, aliments, i resoldre els problemes logístics i de telecomunicacions. En moments com aquest, cal actuar amb responsabilitat i canalitzar l’ajut humanitari cap a Haití de manera que es doni resposta a les necessitats de la població més afectada, seguint les crides dels organismes internacionals i els actors humanitaris que treballen sobre el terreny. I és que és clau entendre que l’actuació humanitària i la solidaritat internacional, que comença a arribar massivament a Haití, no pot generar més problemes que els que vol solucionar.
