ITÀLIA- ROMANIA 1-1
Empat a poc entre italians i romanesos que deixa els transalpins en mans dels suplents neerlandesos. A més, el davanter immigrant Mutu va fallar un penal en els últims minuts que, d’haver acabat en gol, hagués eliminat els italians, provocant així una nova llei d’immigració de Berlusconi que decretés que a partir d’ara amb els romanesos es podrà fer sabó. D’altra banda, aprofitem per tenir un record carinyós envers tots aquells que, amb posat de suficiència, anaven dient escandalitzats que que com és possible -Com!- que algú defensés que havia de jugar Olegari i no aquesta broma d’italià que vam fitxar de la Juve.
FRANÇA- PAÏSOS BAIXOS 1-4
Els parisencs van donar una gran satisfacció a totes les persones de bé resultant trinxats, anihilats i finiquitats per un efectiu conjunt holandès que, per bé que no ho va fer malament, en cap moment pot enfosquir la brillantor del Barça B de Guardiola davant el potent Barbastro. Només un miracle pot permetre als parisencs accedir a semi-finals -en el ben entès que si sona la flauta i salven el grup guanyaran un partit de quarts presidit pel concepte “Vamos a jubilar a Henry“-. En el cas que no sigui així, compartiran amb els italians la doble condició de víctimes en tan que eliminats i en tant que països envaïts pel tsunami de delinqüents, musulmans, gitanos i immigrants que volen desnaturalitzar la identitat europea, l’occidental, la sexual i l’ètnica, convertint el vell continent en una orgia de sodomites, impius, immigracionistes, lladres i assassins.
TURQUIA- REPÚBLICA TXECA 3-2
Èpica remuntada dels turcs en l’últim quart d’hora contra uns xecs que mantenen el seu costum històric de deixar-se empalar per imperiets de poca monta. En tot cas, el que tots temíem ja és aquí: una semi-final que tindrà turcs o croates i que durà el deliri a les grades.
PORTUGAL- SUÏSSA 0-2
Els amfitrions s’acomiaden del seu europeu sumant la seva primera victòria contra uns portuguesos que van passar del partit com han passat dels fons de cohesió europeus motivant a parts iguals la preocupació d’holandesos, danesos i alemanys i l’encunyament de conceptes com PIGS (Portugal, itàlia, Greece& Spain).
ALEMANYA- ÀUSTRIA 1-0
Els teutons acaben la fase prèvia essent fidels a sí mateixos: no hi ha res pitjor que una fase prèvia dels alemanys en qualsevol competició. Partits disputats, temptejos baixos, blocs sòlids, rigidesa tàctica, poques ocasions, zero driblings, etc. Les víctimes propiciatòries dels alemanys, polonesos i austríacs, han desenvolupat el seu paper de punching-ball amb prou dignitat.
POLÒNIA- CROÀCIA 0-1
Ho veieu? Aquest és el problema. Tots hem vist que no hi ha cap equip que ni remotament és pugui acostar a les prestacions de la Fúria. Per futbol, per actitut, per solidesa tàctica, per professionalitat, per sentiment dels colors, per afició, per cohone, per barreja de joventut i experiència, etc. Tanmateix, els mafiosos de la UEFA es neguen obstinadament a entregar la Copa a qui correspòn i segueixen organitzant partits com si la competició encara fos viva. És més: ha arribat a la redacció del RivalPetit un rumor segons el qual els grecs no estarien disposats, com seria la seva obligació en tant que persones, esportistes i PIGS, a fer el passadís a l’equipo de todos en el matx que tancarà la primera fase. On estan Estrasburg i l’Haia quan de veritat se’ls necessita?
