Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

9N: Calma des de la reflexió

|

- Publicitat -

La política no s'improvisa. La política, si es fa bé, és un joc de càlculs i estratègies, de mesurament de forces i debilitats, d'oportunitats i amenaces.

Observant les reaccions provocades per el recent anunci d'Artur Mas sobre el nou 9-N em pregunto, la gent és cega i sorda o s'ho fa?
 

Publicitat

Aquest procés està extremadament pautat, calculat al mil·límetre i, a més, anunciat de forma transparent dia sí i dia també. Només hem d'agafar declaracions del MHP o els mateixos documents legals: “La consulta es farà sempre legalment, emparada amb el marc legal que sigui necessari”. Ha fallat un dels marcs legals, doncs n'utilitzem un d'altre.

Les plebiscitàries? Quants cops ho ha repetit en entrevistes i declaracions públiques. Quanta gent es creia que una consulta no vinculant podia ser l'acte de trencament definitiu? Els que ho creien es feien els sords o ho estaven realment?
 

Si la consulta hagués sigut tant important, mai, absolutament mai s'hagués permès una pregunta tant barroera. L'acord de la data i la pregunta va ser una forma de lligar a tots aquells grups que hi van participar per, arribat al moment, obligar-los a mantenir-se en el vaixell o enviar-los a la foguera de l'opinió pública. La unitat, la tant preuada unitat, només servia per, en un moment donat, convertir els proconsulta en proindependència. O com a mínim neutralitzar les possibles dissidències (la llibertat de vot d'ICV i Unió són una dolcíssima victòria del bloc independentista).
 

Molts dubten del compromís de Mas i per extensió de CIU amb la independència, fins i tot hi ha qui ja parla d'estafa, maniobra de distracció, martingala, etc. A aquests els hi recomanaria, no ja estudiar qui és Artur Mas i quines son les bases de la nova CDC, sinó simplement fer un exercici simple d'anàlisi polític i observar els diferents passos fets per aquest personatge i la seva formació.
 

L'anàlisi ens porta a una evidència clara (per aquells que vulguin veure-hi clar i apartar-se de les teories de la conspiració), Mas ha creat una de les estratègies polítiques més brillants que s'han vist en molts anys, una mostre de com entendre els tempos i de la capacitat de crear discurs polític. La estratègia és bàsica: crear majories en temes que generin consensos amplis i siguin digeribles en el moment de ser plantejades (Pacte fiscal > Consulta > Independència ). Però és imprescindible que aquests temes (o reclamacions) tinguin una alta probabilitat de fracassar per culpa de Madrid. Un cop fracassades es passa de pantalla amb una nova reclamació que, ara sí, pugui ser majoritària.

I aquí estem, hem passat de la majoria aclaparadora a favor del Pacte Fiscal a la majoria aclaparadora del Dret a decidir (fixeu-vos-hi, tots dos termes encunyats per CIU, pur marketing) i anem cap a la majoria aclaparadora de l'independentisme.

 

No m'agrada demanar fe als ciutadans sobre temes polítics, la fe no és racional. Demano astúcia, demano amplitud de mires i intel·ligència. Espero ciutadans reflexius i crítics, però també fidels, compromesos i conseqüents amb qui porta anys liderant aquest procés de forma impecable.
 

Tot sortirà bé, està a les nostres mans que així sigui.

 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut