Dissabte, 18 de setembre de 2021 - Edició 1150
La República

9 d’octubre, la partida també es juga a València

Poques dates tenim en el nostre calendari que simbolitzin una victòria, el 9 d’octubre és una d’elles. El 1238, Jaume I entrava a València i feia néixer allò que Joan […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 07/10/2012

Poques dates tenim en el nostre calendari que simbolitzin una victòria, el 9 d’octubre és una d’elles. El 1238, Jaume I entrava a València i feia néixer allò que Joan Fuster, l’homenot de Sueca, va anomenar Països Catalans, la nació complerta que hauria dit Pere IV, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
 
Ningú no discuteix que els ritmes i la consciència nacional són divergents a Catalunya, les Illes i el País Valencià, com ningú no hauria de discutir que catalana és la llengua que es parla a Sagunt, Dénia, Maó o Eivissa i que la catalanitat hi és present arreu, per història efectivament però també per uns llaços econòmics i culturals que persisteixen tossudament malgrat la ferotge bel·ligerància del nacionalisme espanyol i les institucions de l’estat.
 
Tanta nació hi ha a Sant Vicenç dels Horts com a Alcoi o Gandia. I per això també la dreta anticatalana dibuixa el país amb tanta nitidesa quan pretén arraconar la llengua. Ho explicava magistralment Joan Tardà al Congrés dels Diputats fa uns dies (http://ves.cat/bmAt), quan tot recordant Martí Gasull resumia l’actuació de la justícia i de les institucions espanyoles contra l’Escola Catalana, emparant una minoria de dotze persones front una majoria de 50.000. Per contra, al País valencià, l’administració ignora i menysprea la voluntat expressada per 125.000 famílies representades per Escola Valenciana. I allí com aquí no hi ha tribunal que vetlli, ni poc ni molt, per garantir els drets de tots aquests compatriotes. La paradoxa no pot ser més sagnant.
 
Hi ha país al sud de la Sénia. I l´última cosa que ens podem permetre és oblidar-ho. Com més estrenyem els lligams, com més a prop ens sentim, més forts serem. Per això és tan important no només mantenir la flama sinó potenciar tot allò que ens uneix, que és tant i tan sòlid que esdevé una garantia de present i de futur.
 
Aquest 9 d’octubre, a la vesprada, a la plaça de Sant Agustí.
 
Visca els Països Catalans!