6 de Desembre

El dia 6 de desembre fa 34 anys que anàvem a les urnes per ratificar, o no, la Constitución Española. Una constitució que per a la majoria de catalans, i d’espanyols, era acabar amb el mal somni de la dictadura militar del general Franco.
 
A Catalunya va anar a votar el 67% dels electors i 2,7 milions van dir: si. Els catalans acceptaren la Constitución Española. Ho van fer perquè en aquell moment volien passar pàgina d’una dictadura que havia arrasat Catalunya, amb milers de morts al camp de batalla, a l’exili, a les presons i camps de concentració, amb tortures, davant els pelotones de fusilamiento, de casi 40 anys de repressió.
 
Avui però els catalans no tenim res a commemorar, aquests 34 anys han estat un nou engany de l’Espanya una, grande y libre. Una Constitució que ens ha portat a on avui estem: una comunitat autònoma de les 17 de l’Estat espanyol. Catalunya, espoliada, sotmesa als seus capricis. Catalunya sotmesa per una constitució pensada i escrita pels hereus del general Franco. Hereus, de dretes i d’esquerres, que constantment ens retallen els drets polítics, lingüístics, històrics, socials, econòmics. Ens arruïnen i espolien de forma constant, sistemàtica i planificada. Les nostres empreses i petits comerços es veuen abocats al tancament, els treballadors a l’atur, casi 1 de cada 4 catalans a l’atur, els país és una ruïna d’on els joves preparats fugen i, aleshores, què ens quedarà pel futur si la nova generació marxa?  res, la ruïna, el buit absolut.
 
Cap govern pot sostenir-se si no és amb el consentiment, entusiasta o resignat, de la població. Per això resulta cert que “cada poble té el govern que és mereix”.
 
34 anys després, els catalans no en tenim cap dubte: la Costitución Española del 1978 no és la nostra, no és la que Catalunya necessita. Per sobreviure com a poble, com a societat, per mantenir l’estat del benestar i evitar acabar com un país tercermundista on només hi ha uns pocs rics i moltíssims pobres, sense classe mitjana, per evitar la ruïna total i definitiva a que estem abocats, només tenim una solució: l’Estat propi, l’Estat català. Amb la nostra Constitució feta a mida nostra, amb regeneració democràtica, regeneració política, regeneració econòmica, sense espoli, amb futur.
 
Si som incapaços de dir: prou!! ja no consenteixo ni em resigno!!, jo treballo per l’Estat propi. No ens queixem, mereixem la ruïna.