Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

48. Mentre uns es rebaixen abans d’hora, els altres hi posen el prestigi i el valor

Màscares fora. El País obria portada avui amb el següent titular tendenciós, pensat per captar l’atenció dels més despistats: “Los sabios del PSOE piden un trato especial a Cataluña en […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 10/08/2015

Màscares fora. El País obria portada avui amb el següent titular tendenciós, pensat per captar l’atenció dels més despistats: “Los sabios del PSOE piden un trato especial a Cataluña en la Constitución”. Si això els ha semblat una novetat o quelcom que ens hauria de fer replantejar algunes coses, no s’equivoquin, el titular ja ve retallat car un “trato especial” ni és un Estat federal ni és res que no reculli ja la Carta Magna vigent. Més avall tenen la solució a l’enigma: el PSOE “No” inclourà aquesta proposta al programa, en virtut del consens. Ah! El consens, quins temps tant enyorats aquells on els franquistes buscaven el consens amb els demòcrates reconvertits per simular que entràvem en una fase de democràcia, llums i colors.
 

El consens, òbviament, és l’espanyol. No són capaços ni de fer veure que ens tractaran bé incloent la proposta al programa, per veure si algun independentista pica, i retorna al seny que prediquen Duran i Espadaler. De fet, el propi partit socialista espanyol deia després al migdia que en cap cas es plantegen acordar amb Catalunya cap pacte fiscal. Mas deu frisar per portar un mocador a aquests “savis” i secar-los la suor del front. Deuen estar esgotats de tant pensar, i fer rutllar la saviesa que, al final, s’ha fos suor avall. A tot això, l’esmentat Ramon Espadaler també s’ha tret la màscara: Unió evocarà la vella política pujolista del peix al cove pur. El cap de llista d’UDC pel 27S ha desistit oficialment de defensar Catalunya al Congrés i ha assegurat que per un preu mòdic assegurarà la governabilitat d’Espanya. I ho diu abans què es convoquin eleccions al regne d'Espanya. Encerten el motiu? El consens espanyolista, altre cop. Espadaler ha confessat que la funció dels partits catalans no és escombrar cap a casa. Idò, què hi van a fer? Home, negocis! Què no ho sabien encara?
 

Mentre aquests pensen com entabanar-nos, i Fernández Díaz ens entabana i Rodrigo Rato se’n riu, ‘Junts pel Sí’ va traient tots els cavalls de la quadra i imprimeix de prestigi les paperetes de la candidatura unitària independentista. Avui hem sabut que els tres darrers presidents del Parlament, Núria de Gispert, Ernest Benach i Joan Rigol tancaran la llista conjuntament amb Pep Guardiola, que ocuparà el darrer lloc. I també hem sabut que Josep Maria Mainat, l’ex Trinca, ha decidit acceptar l’oferta que ha rebut d’aquesta candidatura, després de consultar-ho amb els seus seguidors a twitter. La llista independentista ja ha rebut el suport de més de 31.000 persones al web, i cada vegada queda més lluny aquella primera fase en la qual Mas i Junqueras es tornaven a donar la mà, com el 12 de desembre de 2012, el primer dia d’el Dietari 2014. L’engranatge independentista funciona millor amb la lubricació que hi posa cada persona que es suma la llista, i la gent percep uns aires de canvi que ens conduiran a la revolució final. Entre tots agafarem el timó de la nau i desembarcarem a Ítaca, i sinó, finirem amb la glòria i l’èpica que constitueix el nostre caràcter i tradició. I després, els nostres fills es tornaran a aixecar. Així hem sobreviscut durant tants segles d’opressió.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats