Dimarts, 4 d'agost de 2020 - Edició 740
La República

47. Sí, a UDC i a Catalunya Sí que es Pot sí que hi ha independentistes

Com a mínim, quatre dels vuit caps de llista de UDC i Catalunya Sí que es Pot el 27-S van votar Sí-Sí el 9N, així que haurien votat independència en […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 11/08/2015

Com a mínim, quatre dels vuit caps de llista de UDC i Catalunya Sí que es Pot el 27-S van votar Sí-Sí el 9N, així que haurien votat independència en un referèndum vinculant. Per part d’Unió, són Xavier Dilmé (Girona) i Anna Solé (Tarragona), mentre que per part de CSQEP són Lluís Rabell (Barcelona) i Sara Vilà (Lleida). No obstant això, tots quatre hauran d’apartar les seves ideologies per assumir el discurs unionista dels seus caps, que ni es presenten als comicis catalans; és a dir, Duran i Lleida i Pablo Iglesias.

Seran aquests únics els quatre independentistes a tot Catalunya que votaran a algun d’aquests dos partits? Impossible. És evident que tant UDC com Catalunya Sí que es Pot arrossegaran entre els seus votants indecisos o fins i tot votants favorables a la plena sobirania. Aquest és el motiu pel qual tots dos partits atien el foc sobretot contra Artur Mas, com si es tractés de l’enviat del dimoni a Catalunya, perquè volen marejar la perdiu i saben que també tenen certa capacitat d’arrossegar algun independentista despistat.

Amb aquestes premisses tingudes en compte, la reflexió és la següent: seria ideal aconseguir un 50% de vots entre Junts pel Sí i la CUP, i a ulls del món la victòria seria inapel·lable. Això no obstant, si se supera la majoria absoluta en diputats però no la majoria total d’escons, el projecte ha de tirar endavant igualment sense dubtar-ho. Primer, perquè fer unes eleccions plebiscitàries ja tenen aquest ‘handicap’ intrínsec, que és la voluntat de fer-les passar com unes de normals per aquells a qui no interessa la independència –és per això que en concret CSQEP només parla d’Artur Mas.

I segon, perquè la legislatura és molt llarga, i si el procés definitiu cap a Ítaca comença amb empenta, sense fissures, i desperta les simpaties de la ciutadania, qui no diu que aquestes quatre persones que podrien ser diputades, i més independentistes que hi ha amagats en les llistes d’UDC i CSQEP, no trenquen amb els seus partits i donen suport al full de ruta? I qui no diu que després de les eleccions espanyoles i amb un hipotètic govern PP-Ciudadanos Unió i Sí que es Pot entren en crisi perquè el seu discurs d’“esperem a Espanya” haurà caducat i es veuen forçats a donar suport a Junts pel Sí i/o CUP? Amb 68 diputats, tot ha de començar a caminar. 

Article escrit  per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Relacionats