Dilluns, 25 de maig de 2020 - Edició 669
La República

42. Falses expectatives

Que el 27S pot anar malament, ho sabem tots. No obstant això, el partit més important de les nostres vides encara s'ha de jugar. És per això que conscients de […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 16/08/2015

Que el 27S pot anar malament, ho sabem tots. No obstant això, el partit més important de les nostres vides encara s'ha de jugar. És per això que conscients de la dificultat del repte, els catalans optem per aquella prudència envernissada de pessimisme, per no crear falses expectatives. L'empresa és massa gran com per prendre-se-la a la lleugera, ja que si Junts pel Sí i la CUP guanyen, encara quedarà el més difícil per fer: desconnectar d'Espanya ràpid, però assegurant cada pas. El que no és tolerable és que Lluís Franco Rabell hagi afirmat avui que veu un govern amb ERC i CUP on Catalunya en Comú ostenti la presidència.
 

El candidat de l'esquerra populista espanyola ha dit, a més, que demanarà a Espanya una millora del finançament, i que amb això sol no hi haurà prou per callar les veus que demanen -com la seva, afirma- un referèndum pactat amb Espanya. Això sí que és crear falses expectatives, i autoenganyar-se, si es pensa que algú s'ho empassarà això. De fet, probablement sigui per això que ha fet aquestes declaracions demagògiques un diumenge 16 d'agost, quan ningú se l'escoltarà gaire. Ni la CUP i ni Esquerra Republicana estan per res més que no sigui un procés constituent català, i intentar posar això en dubte, amb especulacions prefabricades (també les predica Duran i Lleida) només per desestabilitzar Junts pel Sí, fa pena de sentir i vergonya aliena de veure.
 

Però la vella política és així. Aquests partits són hereus directes de la tradició política espanyola més mesquina, i d'aquests i del PSOE no podem esperar més que falses promeses que mai es compliran. Ho recordava avui també Marina Geli, que participarà de la llista de Junts pel Sí en una posició simbòlica “ni el PSOE compra les propostes del PSC”. Quin elixir ens ha d'intentar encolomar Miquel Iceta si no és capaç ni de dur ell l'eufemístic 'dret a decidir' al seu programa? Més ben dit, quina noble intenció per Catalunya deu dur entre mans, seguint el dictat del PSOE, si ha eliminat aquesta reivindicació del programa que va presentar el 2012? Què ens vendrà, doncs?
 

És per això que les afirmacions bonistes del president de l'ANC, Jordi Sánchez, intentant fer gestos de consens de cara a que Colaus, Francos Rabells, Espadalers o d'altres vagin a la manifestació de la Diada, perden sentit. Ni que mitja militància d'ICV anés a la Meridiana Catalunya Sí que es Pot canviaria el seu discurs actual, perquè no és seu, és el que li manen de dalt. Sinó Franco Rabell, no hauria de sortir fent declaracions que rectifiquen unes altres, o no duria a la llista gent que defensa principis contraris a l'autodeterminació de Catalunya. La manifestació de l'11 de setembre serà independentista o no serà, perquè som els independentistes els únics que ens hem mobilitzat durant aquestes anys, i som els únics que estem intentant capgirar-ho tot per portar a bé el país, no per fer una volta de 360 graus. No s'equivoquin.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats