Divendres, 18 de juny de 2021 - Edició 1058
La República

400 anys de teatre a Barcelona

Us reprodueixo l’article escrit amb Helena Moliné i Rodes per a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta a l’octubre del 2008 sobre els orígens del teatre a Barcelona. L’agost de 1597 […]

Oriol Junqueras
Oriol Junqueras 01/08/2010

Us reprodueixo l’article escrit amb Helena Moliné i Rodes per a l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta a l’octubre del 2008 sobre els orígens del teatre a Barcelona.

L’agost de 1597 s’inaugurava el primer teatre de la ciutat de Barcelona i un dels més antics de la Península Ibèrica: la Casa de la Comèdia o el Teatre de Comèdies.

La història d’aquest teatre, però, comença uns anys abans. Concretament, el 1560, el cavaller Joan Bosch havia deixat uns terrenys situats al capdavall de les Rambles en herència a la seva esposa Elisabeth. I, el 1588, la vídua hi renuncià formalment en favor de l’Hospital de la Santa Creu, que –tot just un any abans– havia rebut de Felip II el privilegi de poder organitzar en règim de monopoli totes les actuacions teatrals de la ciutat.

Amb la construcció d’un teatre en aquell espai urbà, l’Hospital podia cobrir bona part de les seves necessitats econòmiques, tant amb la recaptació de les entrades que pagaven els espectadors com amb els diners que pagaven els comediants per actuar-hi. Doncs, en aquells anys, els comediants tan sols podien realitzar les seves representacions en aquest indret.

El teatre va ser conegut com a Casa de la Comèdia fins al 1788, moment en què es va començar a identificar com a Teatre de Barcelona. El cert és que, encara que no apareix documentat com a tal fins al 1843, el seu nom més popular era Teatre de la Santa Creu. I, finalment, amb la inauguració del Gran Teatre Liceu la temporada 1846-47, rep el nom amb què el coneixem actualment: Teatre Principal. Al llarg de tot el segle XVIII, aquest teatre havia acollit espectacles d’òpera (preferentment italiana). I, a partir del 1847, va mantenir aquesta activitat, tot competint amb el nou Teatre del Liceu.

Com tants altres teatres, el Principal també ha patit diferents desastres al llarg de la seva història. De fet, els incendis de 1787 i de 1915 van destruir completament l’estructura del teatre. Afortunadament, el darrer va deixar gairebé intacta la façana modernista que encara avui es pot observar i darrera de la qual es va fer la primera representació del cinematògraf a Catalunya l’any 1905.

Després de molts anys sota la tutela de l’Hospital de la Santa Creu, el 1918 el teatre es va vendre a un empresari particular. Sigui com sigui, des de la seva ubicació en una de les zones més populars de la ciutat, el Principal ha estat un testimoni excepcional de l’evolució teatral de Barcelona durant més de 400 anys.