Dilluns, 28 de setembre de 2020 - Edició 795
La República

38. El forat negre de Catalunya

El compte enrere segueix consumint-se inexorablement. L’esdeveniment més important dels darrers quaranta anys és a un mes i set dies d’arribar. Qui ho diria? Depèn com acabi, aquest serà un […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 20/08/2015

El compte enrere segueix consumint-se inexorablement. L’esdeveniment més important dels darrers quaranta anys és a un mes i set dies d’arribar. Qui ho diria? Depèn com acabi, aquest serà un dels esdeveniments més importants de la nostra història per sobre de la formació de la confederació catalanoaragonesa. Poca broma.
 

Avui ens han cridat l’atenció els arguments tant febles del número 2 de la llista d’Unió Democràtica pel 27S. L’exfiscal superior de Catalunya, Rodríguez Sol, ha estat entrevistat avui a Catalunya Ràdio i ha tingut problemes per escapolir-se de les preguntes que li feia Òscar Fernández, que cobreix les vacances de Mònica Terribas amb solvència. El jurista ha llençat totes les plagues possibles contra Catalunya sense gaire consistència ni convenciment. Ha defensat els plantejaments de Duran i les reformes que proposa, malgrat sap que Espanya no donarà el braç a tòrcer, com ha fet Rajoy que ha tirat un gerro d’aigua freda a les darreres propostes d’aquesta formació.
 

Després hem llegit una entrevista a Lluís Franco Rabell, on ha començat justificant el seu propi nom. El candidat de consens populista ha estat contradictori en les seves respostes, com ho ha estat Joan Coscubiela en un article on ha denunciat els atacs fiscals d’Espanya, però ha defensat la permanència cega a aquest Estat davant de la lògica revolucionària i pacífica independentista. Tornant a Franco, el líder de Catalunya Sí que es Pot ha defensat altra vegada que el 27S no seran unes eleccions plebiscitàries perquè ells no hi estan d’acord, i ha negat la major, que la comunitat internacional mirarà amb lupa i interpretarà així aquests resultats. “No siguem ingenus” va dir no fa massa Artur Mas: si guanya l’independentisme ells negaran el caràcter plebiscitari, i si guanya l’unionisme o el populisme, aleshores diran que els independentistes han perdut el plebiscit.
 

Tot són estratègies, però aleshores ha arribat la definició estrella de Franco Rabell: què és el 27S si no és plebiscitari? L’inici d’un procés constituent. I què és un procés constituent per vostè? I Franco Rabell s’ha inventat una nova definició de procés constituent que els copiem aquí per a què l’enviïn a l’IEC, o l’emmarquin:
 

“Un procés per a donar poder a la societat catalana, que va definint i aplicant un model de país en termes de justícia social, que això la nostra candidatura ho fa prevaldre i que al mateix temps manté i consolida una àmplia base social que podríem estimar al voltant del 80% de la societat que és favorable al dret de decidir i que pot obrir la via d’un referèndum.”
 

Fins ara crèiem amb fermesa que un procés constituent (deixant de banda el fracassat partit que es va intentar apropiar la definició), no és res més que, tal i com recull el diccionari i tots crèiem, el que estableix o renova la constitució d’un Estat. Això és el que pretén fer l’independentisme. Que no els prenguin el número els qui fan anar la llengua com lloros i després es desplomen quan arriben a la frontera alemanya. Ja saben que els verds alemanys han votat favorablement al tercer (!) rescat grec?
 

La persistència en els arguments i les estratègies absurdes són una constant en les formacions que poques opcions tenen de governar. Són aquests que es mouen pel camí del mig, com li agrada definir-se a Duran i Lleida, a qui li han tombat la disposició específica que havia començat a defensar. Què més pot defensar abans de fer-se l’harakiri polític? Tant PP com PSOE s’han alineat en tant sols un dia a dir que cap reforma donarà cap privilegi per sobre de la resta a Catalunya. Catalunya no podrà tenir cap singularitat, com per exemple un forat negre (on, segons prediu la relativitat general, hi ha sempre una singularitat). És una llàstima que no poguem disposar d'un forat negre, ja que aquest seria el lloc ideal on abocar les ximpleries dels polítics irresponsables com aquest i d’altres, que han estat i segueixen intentant arruïnar els anhels democràtics i legítims del nostre poble, ofegant la nostra economia; i tot per poder seguir subsistint lligats de mans i peus a l’ombra d’un Estat assentat sobre els principis del movimiento.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs aquí

Relacionats