Dijous, 13 d'agost de 2020 - Edició 749
La República

27S: 2/3 o 50+1?

Neix un nou debat entorn a les eleccions del 27S. Els defensors de la democràcia, també coneguts com els que no ens van deixar votar el 9N, o els companys […]

Oriol Bosch
Oriol Bosch 11/08/2015

Neix un nou debat entorn a les eleccions del 27S. Els defensors de la democràcia, també coneguts com els que no ens van deixar votar el 9N, o els companys de Catalunya Sí Que Es Pot que prefereixen subordinar la sobirania catalana a l'espanyola, sembla ser que estan molt preocupats per el fet que es pugui proclamar la independència amb el 50% dels vots del Parlament de Catalunya i no pas amb 2/3 parts com passa, per exemple, amb l'Estatut.

 

Tal preocupació no és res més que el producte d'un argumentari interessat i altament neci acadèmicament parlant. Tal preocupació no amaga res més que, primer, una terrible por pel convenciment de la victòria dels independentistes i, segon però no menys important, una ignorància autoimposada de primer nivell.

 

Per a rebatre tot l'argumentari que tant des de la dreta com des de l'esquerra espanyola es genera (no citarem a Pla per deixar-lo descansar en pau) neix aquest article:

 

La norma dels 2/3 i la del 50+1 obeeixen a lògiques bastant diferents l'una de l'altre. Els dos terços, en el context estatutari o constitucional, obeeixen a la lògica del constitucionalisme rígid. Tal lògica pressuposa que els textos constitucionals (i els seus homòlegs de rang inferior com els Estatuts o constitucions dels estats federals) requereixen de 2/3 parts de les cambres (més en certs casos refrendació directa de l'electorat per majoria simple) per a la seva modificació. Aquest requeriment està estrictament lligat a la necessitat, per una banda, de garantir el consens entre la majoria de sensibilitats representades en l'arc parlamentari en vers d'un text que no tracta d'un únic tema sinó que articula el funcionament i els drets bàsics d'un estat i, per altre banda, perseverar l'estabilitat constitucional (i intergeneracional) evitant que els canvis de govern puguin fer perillar els drets i les institucions bàsiques que una Constitució garanteix.

 

Podem aprofundir més i entrar en la lògica de la política comparada: és aquesta la única forma utilitzada i acceptada arreu? Doncs no, òbviament. D'altres sistemes no tenen tal rigidesa en la constitució (El sistema Westminister del Regne Unit n'és un bon exemple) i el mateix parlament amb majories simples pot canviar els textos constitucionals (si és que n'hi han), ergo no parlem d'una norma necessària i immutable, sinó de diferents lògiques.

 

Després d'haver entès quina és la lògica dels 2/3 i d'haver vist que tampoc és la única existent, anem al centre del debat: és aplicable la regla dels 2/3 en el cas del 27S?

Ho sento, però NO. Aquestes eleccions (plebiscitaries pel seu caràcter referendari) es mouen dins de la lògica del 50+1 ja que, en essència, el que es vota és un SÍ o un NO, quelcom binari. Davant d'un tema de resposta dual, per tant d'una única dimensió, la lògica imperant és la de la majoria 50+1 (aquella opció que abraça la majoria és la que s'aplica). No podem aplicar la regla dels dos terços, pensada per decisions que impliquen diversos temes i múltiples dimensions de decisió com les Constitucions, en un tema de lògica referendària (referèndums que es guanyin per 2/3, on s'ha vist això?).

 

Cert és que es tracta d'unes eleccions al parlament i per això mateix alguns intenten aparcar la visió referendaria i aplicar regles del joc parlamentari, però això no evita que el que es contin siguin majories i, per tant, mai 1/3 de la població podrà decidir per 2/3 en una democràcia real.

Entrant en la lògica parlamentaria s'ha obert un nou debat: el 50+1 de vots o el 50+1 de diputats?. Tal debat s'ha d'estudiar bé ja que no ens trobem davant d'un referèndum a nivell formal sinó d'unes eleccions, el que es podrà contar de forma nítida seran els diputats i no pas els vots (com destriar quin votant de CSQEP o d'UNIÓ és independentista i quin no si es mantenen en l'ambigüitat i no creen un bloc del NO?). Degut a que els votants del SÍ seran clars però els del NO no ho seran tant (algun votant dels partits del NO s'abstindrien?) i per tant ens podríem trobar en un cas en que el 48% dels vots del SI es veies frenat per un 42% de vot del NO (altre 10% podria ser abstenció, vot nul, i votant no contrari). Per tant, com que ens hem vist obligats a utilitzar el mètode de les eleccions el que contarà seran els parlamentaris, si bé s'ha de remarcar que el desitjable seria obtenir més d'un 50% de vots per Junts Pel Sí i les CUP.

 

Per acabar un consell per als contraris a la independència: deixeu d'intentar prohibir, tergiversar, mentir i difamar i comenceu a argumentar de forma convincent. Encara que bé, quan comenceu a raonar nosaltres ja haurem iniciat el nostre propi camí.

 

 

Relacionats