Dilluns, 21 de juny de 2021 - Edició 1061
La República

2015: l’any de la desconnexió

“La batalla es lliura aquest any”, dèiem ara fa 365 dies. Quin balanç hem de fer de l'any que havia de ser una revolució? Potser per sota de les expectatives, […]

El Dietari del Procés
El Dietari del Procés 01/01/2015

“La batalla es lliura aquest any”, dèiem ara fa 365 dies. Quin balanç hem de fer de l'any que havia de ser una revolució? Potser per sota de les expectatives, ja que la gent visualitzava un 9N decisiu. Ja fos perquè Catalunya podria per fi exercir el dret a l'autodeterminació mitjançant un referèndum, perquè hi hauria plebiscitàries, o bé perquè no hi hauria res d'això però sí un desemmascarament de la intransigència espanyola que fes agafar embranzida el procés a nivell internacional. Cap d'aquests escenaris ha succeït, però el 2015 comença amb la consciència col·lectiva que el plebiscit està pendent. Amb el final de l'any en què idíl·licament la independència havia d'arribar, constatem que el full de ruta s'ha seguit però el procés de cocció és un punt més lent.

No obstant això, i tenint en compte també l'auge de Podemos, ja és un triomf que la força de l'independentisme es mantingui tot i que el 2014 no complís amb el que se n'esperava. La V de l'11 de setembre i la consulta simbòlica del 9N han estat claus, ja que hem tingut part de la batalla que pronosticàvem. Un 2015 com l'anterior, però, no en tenim prou. No podem optar a una mera batalla amb l'Estat, a una mera desobediència però sense avançar -sí, el 9N va ser una desobediència però sense conseqüències pràctiques-, sinó a la desconnexió.

El 2013 havia de ser i va ser l'any del diàleg, però es va allargar de manera estèril fins l'any següent. Tot i que el 2015 també n'hi ha d'haver, ha de ser entre iguals. L'any que acaba de néixer no és ja el del bloc pel dret a decidir per a poder exercir-lo, sinó el del bloc per la independència per a poder exercir-la. Què fa falta? Molt senzill: un bloc i exercir-la, és a dir, unitat -anar més lluny dels partits polítics que arriben a acords puntuals- i també desconnexió d'Espanya. És un concepte amb què el membre del CATN Ferran Requejo explicava el fet de trencar amb la legalitat vigent per anar utilitzant la que el Parlament de Catalunya vegi creant ad hoc. És clar, per engegar un procés d'aquestes característiques el poble hi ha d'apostar de manera ferma, així que la celebració d'eleccions és imprescindible. La força que s'ha d'aconseguir ha de passar de manera folgada els 68 que marquen la majoria i ha de ser sòlida. Que si es posen malalts deu o quinze diputats els números surtin, i que si una de les formacions implicades té una divergència no amenaci de carregar-s'ho tot a la primera de canvi. Si no hi ha full de ruta i govern conjunts tot fracassarà.

On serem l'1 de gener de 2016? L'escenari de desconnexió desitjat hauria de portar idealment a un escenari d'incompatibilitats constants amb l'actitud espanyola tal, que la Unió Europea ja hauria d'estar mediant en els propers 364 dies per, potser, exigir un referèndum definitiu. En cas contrari, encara no haurem arribat prou lluny i el procés encara anirà més al xup-xup. Ara bé, sent realistes, és fàcil també de visualitzar la impossibilitat d'implantar elements com la hisenda pròpia amb la recaptació del 100% dels impostos i la decisió d'esperar a veure si bufen nous vents a la Moncloa el Nadal vinent.

El calendari pot ser el següent: formació de nou govern català aquesta primavera, inacció fins les municipals, començar amb els preparatius i mínim diàleg amb Madrid durant l'estiu, vacances i campanya per les espanyoles. Amb tot, la debilitat d'un estat inherent a la celebració de comicis, possiblement aguditzada per en aquest cas per uns resultats més repartits, haurà de ser aprofitada durant la tardor vinent. La Diada tornarà a indicar que el xup-xup està a punt per fer els primers passos de la desconnexió.

Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014