Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

13 mesos

|

- Publicitat -

     Com que portem mig any immergits en contínues eleccions espanyoles hem perdut un xic de vista el nord i també el full de ruta. No entenem que la Independència només és possible de forma unilateral, des del nostre Parlament, i no des d'un Parlament estranger. I amb aquestes, ja són pocs els votants de Junts pel Sí i CUP que recordin i comptabilitzin que tan sols queden 13 mesos d'aquells famosos 18 mesos en què els seus estimats líders havien de culminar el procés.

 

Publicitat

     De fet, aquest oblit convé molt als polítics autonomistes, els quals, de bones a primeres, sabien que no complirien el full de ruta promès, i ens han anat dosificant el desengany a través de comentaris mediàtics. El català mig, com a bon consumidor de mitjans públics i subvencionats, durant aquest temps ha anat interioritzant que el calendari processista no es compliria, i quan arribi l'hora no s'hi rebel·larà, sinó que s'empassarà la següent mentida electoral (pastanaga!). Exemplificant: recordeu quan, primer Baños el 27S, i després Puigdemont flamant president, van cuitar-se a negar que farien la DUI? I mentrestant, queden 13 maleïts mesos…

 

     A banda d'eleccions espanyoles, un altre factor ha ajudat recentment a escampar la zitzània dins la tragicòmica vida parlamentària: l'afer pressupostari. Ha sigut l'excusa perfecte per formalitzar el malestar dels covards. A partir d'aquí, cada cop menys gent creu que acabin el mandat i entrem de nou en el regne de la incertesa. Si les CUP fossin tan independentistes, no condicionarien l'aprovació pressupostària a canvi d'una Declaració d'Independència immediata? I JxS no prorrogaria pressupostos com ja havia fet en el passat la mateixa Convergència, en vistes a què els propers pressupostos serien els de la Catalunya Estat? Dimonis, és clar, és que no tenen Hisenda pròpia! A 2012 CiU i Esquerra van signar de tenir enllestida l'ATC pel 2014. Per variar, ho incompliren. I els queden 13 mesos de teatre, fins a la proper cruïlla electoral on treuran pit de nou i fanfarronejaran de més coses que després tampoc faran.

 

     Si de retruc aprofundim en el tema dels pressupostos entendrem quelcom que ens ajudarà a comprendre la realitat, i que sol passar desaparcebut: el paper oportunista d'ERC en tot plegat. Cada cop que el processisme fa un pas enrere, Esquerra canvia ses declaracions i les rebaixa de to com si abans no hagués dit res. El passat desembre Joan Tardà deia que “estas seran las últimas elecciones en Madrid porque ya hemos ganado e iniciaremos el proceso constituyente”. Fa pocs dies Tardà afegia de cara a noves eleccions (espanyoles): “reclamaremos a la izquierda española que se sume al procés”. Tot això és incomprensible sense percebre que Junqueras és un llop amb pell de xai. La seva essència és la falsa modèstia, que amaga son afany de poder, i teixeix son discurs en base a allò que l'oient vol sentir, mentint de forma innata. Deu ser cosa de la doble moral cristiana accentuada, com la de Duran, que se les donava de sant mentre era un putero total que a les nits madrilenyes es gastava a gust els nostres impostos. Esquerra, sota el seu lideratge, ha arribat als límits del cinisme, cosa que es percep en ses contradiccions constants, de les quals en podríem posar força exemples, com quan a 2014 el mateix Junqueras deia que “Esquerra no donarà suport a uns altres pressupostos autonòmics”, fins que enguany -fa pocs dies- ha canviat el discurs i ens ven la moto de forma simpàtica amb el “són els pressupostos socialment més ambiciosos de la història…”. Cinisme pur. I mentrestant, queden 13 mesos.

 

     Eleccions, pressupostos autonòmics, comedietes ideològiques, eleccions, etc. I si no fos prou, nous conceptes per confondre'ns, perquè dubtem dels 18 mesos promesos. Com que no volen complir el full de ruta, ni fer la DUI abans d'acabar el mandat, el principal satèl·lit civil progovernamental, l'Assemblea, ara difon una nova insensatesa per perdre més temps: el RUI. El referèndum unilateral, que seria allò que Mas el 2012 en digué “Consulta Sí o Sí”, i que no acabà fent. Ens amaguen que el camí és la Declaració d'Independència seguida d'un probable referèndum ratificatori exigit per la comunitat internacional. Però si anessin per feina, ja apel·larien la legalitat internacional i no l'espanyola, i com a bons polítics autonomistes espanyols no ho saben fer, no els surt de l'ànima, no poden trair a l'amo i senyor que els controla des de Madrid com titelles. Amb aquestes, si afineu l'ull, veureu que el procés no és dinàmic, és estàtic. I continuaran quedant 13 maleïts mesos.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut