Segons un dels fundadors d’UPyD, Carlos Martínez Gorriarán, pensar que “perdre una llengua és una tragèdia cultural és un tòpic sense sentit”. Ho ha escrit a Twitter, on ha assegurat que les llengües no moren i que, en tot cas, evolucionen i que només “ressusciten per motius polítics”. “És clar que es pot convertir en parla tradicional una llengua: s’han de posar molts diners i imposar-ne l’ús. La qüestió és per què, i la resposta és sempre política”, ha escrit.
Lo de que “perder una lengua” es una tragedia cultural es un tópico sin sentido (excepto para la filología que las estudia). Y lo cree gente que apenas entiende el Quijote y no digamos el Cantar del Mío Cid. Las lenguas nacen, evolucionan y se transforman en otras. Va hilo!
— Carlos Mtz Gorriarán (@cmgorriaran) 18 d’agost de 2018
Unes paraules que ha rebatut amb facilitat la professora i investigadora lingüística i catedràtica de la UNAM i l’NY University, Violeta Vázquez-Rojas, que ha assegurat que les llengües també s’extingeixen quan són “exterminades” en “pobles colonitzats”. “Diem que una llengua està viva si hi ha una comunitat que la parla i la fa servir en diversos espais funcionals. Si els espais funcionals es restringeixen, les llengües desapareixen”, ha recordat, insinuant que el que van fer els espanyols amb Mèxic podria ser un exemple.
Amigos: cuando quieran saber de muerte lingüística, por favor consulten expertos y no hilos que pretenden poner en el mismo costal la muerte del latín y el exterminio de las lenguas de pueblos colonizados. Les recomiendo mil veces a @yasnayae, que resulta que sí sabe del tema: https://t.co/Iuv0USKlXe
— Violeta Vázquez-Rojas (@violetavr) 20 d’agost de 2018
