Sembla que el govern espanyol vol enterrar el seu error de no haver confinat la regió de Madrid, la capital d’Espanya, escampant les dades del coronavirus per tot l’estat. Sempre que pot i en té ocasió, el famós Dr. Simón dona les dades conjuntament de Madrid i Catalunya. Ho ha fet diversos cops de manera impune i avui mateix el diari oficial del PSOE, El País, fa exactament el mateix i destaca, com si es tractés d’una cursa ciclista, que Catalunya va en camí de superar Madrid. I repetidament el mateix estan fent altres diaris i programes de televisió de la caverna mediàtica.
El govern espanyol sap que ha fet dues coses molt malament. La primera, no assumir la gravetat de la pandèmia i no tancar Madrid en el moment oportú. La segona: no preveure per tenir suficient material sanitari, i sobretot, no haver-se’n preocupat de poder fer el test de detecció de la infecció de forma massiva a la població. Ambdues coses són la millor manera d’aturar el coronavirus segons es demostra a Corea i a Alemanya, entre altres països.
Per evitar ser-ne el responsable únic, al govern espanyol li va molt bé que el coronavirus es torni global a l’estat, una macabra solidaritat per la qual caldrà exigir responsabilitats. No haver tancat Madrid, en un estat configurat de forma radial com és l’espanyol, passarà a ser part dels llibres d’història. I tot per evitar dir al món que havien de tancar la capital d’aquell imperi on el sol ja fa temps que s’ha post.
Els governants d’Espanya ens ho han deixat ben clar: “Mal de muchos, consuelo de tontos”. Aquesta frase surt de l’original llatí de les faules d’Isop: “solamen miseris socios habuisse malorum” que pot traduir-se directament com “Consol dels malaurats és tenir companys de penes”.
En català, altres equivalents que recull la tradició són: “Mal de molts, conhort de boigs” o “Mal de molts, conhort de porcs”. Qualsevol d’aquests qualificatius serviria i nosaltres hem triat l’opció “Mal de molts, consol de necis” i l’hem triat perquè és la que millor defineix a la majoria de dirigents espanyols quan els toca gestionar moments tràgics o complicats com l’11-M, el 17-A, el referèndum català i ara el coronavirus. Són uns necis.
