Dijous, 5 de Desembre de 2019 - Edició 497
La República

Reflexions sobre el federalisme

‘El federalisme vist per Isidre Molas. Conversa amb Manel Vega’. Manel Vega. Editorial Base. Barcelona, 2018. 104 pàgines, 13,80 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 03/09/2019

La idea federalista és d’aquelles que van i venen a la política catalana. Tan aviat se’n parla de manera extensa com desapareix del dia a dia, oculta rere la cortina de la quotidianitat i el dictat dels partits. Hom té la sensació que, d’altra banda, se n’ha parlat poc de què és realment el federalisme, quin és el seu substrat teòric i, sobretot, com es pot concretar pràcticament a la política catalana i, imaginem, espanyola.

Per a respondre a moltes d’aquestes qüestions, el periodista Manel Vega utilitza la forma dinàmica de l’entrevista (o més aviat la conversa) amb un dels grans teòrics del federalisme, el professor Isidre Molas, catedràtic de ciència política i un dels grans investigadors de temes electorals i de partits polítics.

Història de la idea federal

Són moltes les figures que al llarg de la història han teoritzat i defensat la idea federalista, A Montesquieu a Kant, passant per Tocqueville i,  a casa nostra, Rovira i Virgili, Valentí Almirall o Pi i Margall.

Partint del fet que federació significava “acord, aliança, pacte”, Molas exposa les teories dels primers pensadors polítics federalistes com Montesquieu o els teòrics americans, que va ser una referència indefugible a partir de la creació dels Estats Units d’Amèrica. Diu Isidre Molas que “la federació és un instrument polític per organitzar la societat”, que “procedeix d’una acord —i d’un pacte— entre les parts promogut per la voluntat dels pactants”.

La conversa es mou en aquests elements d’anàlisi històric de la idea federalista (“concretament sobre l’origen, l’evolució i el significat de la idea federal”, com remarca Manel Vega), amb interessants esment al federalisme dels pensadors com Proudhom, Marx i Engels, abans d’endinsar-se en les idees federalistes a Catalunya i Espanya, que ha tingut analistes i estudiosos moderns com Lluís Maria de Puig o Ernest Lluch, a banda dels clàssic Pi i Margall o Valentí Almirall, però que no han passat mai de ser un pur element d’estudi.

Coexistència, solidaritat i respecte

Pel que fa a l’aplicació pràctica de les idees federals Molas defensa “un pacte basat en criteris federals (…) que permeti la coexistència, la solidaritat i el respecte a les nacions diferents en un marc de posició compartida”.

La projecció de futur que es fa de la idea federal parteix de la constatació que “els ciutadans i l’Estat tenen menys possibilitats de decidir, o de negociar, i de regular una part considerable de la seva vida política i social, tal i com podien fer-ho ara fa cinquanta anys”, i que “vivim en una democràcia de menys qualitat” i aposta per uns societat més just ai solidària que pugi fer front al neoliberalisme, que és “la defensa d’un mal”. Tot plegat en el marc dels Estats Units d’Europa que estan per crear.

Finalment, com a complement de la conversa, s’inclouen sengles articles i textos de conferencies d’Isidre Molas, com és la seva intervenció en el debat d’aprovació de l’Estatut l’any 2006.

No cal dir que aquest és un volum més que interessant, no només pel que diu Isidre Molas i puntualitza oportunament Manel Vega, sinó perquè ofereix claus  i pistes (links que en diríem en terminologia moderna) per a aprofundir en un tema que ha generat encesos debat polítics no només a Catalunya, sinó també a la resta de l’estat i fins i tot a Europa, i que sembla avui dia ja desaparegut dels programes electorals dels partits que ho van plantejar amb grans focs d’artificis  al seu moment.

Relacionats