La trajectòria literària de Douglas Stuart (Glasgow, 1976) ha estat certament brillant. Combinant la seva feina com a dissenyador de moda a Nova York, va publicar escrits a revistes prestigioses com The New Yorker i Literary Hub abans de guanyar el Premi Booker l’any 2020 per la novel·la La història d’en Shuggie Bain, a la qual va seguir Un lloc per a en Mungo l’any 2022, ambdues publicades per Edicions de 1984 amb traducció de Núria Busquets.
Si aquelles dues novel·les es podries considerar urbanes, per l’ambient on succeeixen, amb la seva darrera obra, Douglas Stuart trasllada la narració a un entorn rural petit i tancat d’Escòcia.
En Cal torna a l’illa de Harris després d’estudiar art a Edimburg. Sense diners i amb el futur professional per resoldre, reprèn la convivència amb el seu pare, John, ramader, teixidor i predicador laic presbiterià. Tots dos són homosexuals, però no en parlen entre ells. La difícil convivència entre pare i fill i el difícil i incert encaix d’en Cal en una ambient religió i opressor articulen John, fill d’en John, tercera novel·la de Douglas Stuart, publicada també per Edicions de 1984 amb traducció, en aquest cas, de Josefina Caball.
En Cal havia marxat de les illes Hèbrides Exteriors per estudiar i viure lluny en un ambient de llibertat. El retorn el sotmet de nou sota l’autoritat d’en John, que espera que treballi a la decadent explotació familiar, l’ajudi en la confecció de roba de contribueixi a la producció de tweed, compleixi les pràctiques religioses i s’integri a la comunitat. El pare observa amb desaprovació els cabells llargs, la roba i la resistència del fill a acceptar les seves instruccions. A la casa també hi viu Ella, l’àvia materna, que ha tingut cura d’en Cal després de la marxa de la mare.
La confrontació generacional afecta les decisions quotidianes: com vestir, les feines del dia a dia, en què creure i amb qui relacionar-se. En John entén la continuïtat de la feina i de les creences com una obligació del fill, mentre que en Cal ha conegut altres possibilitats de vida durant els estudis i es resisteix a assumir aquest destí rutinari i sense perspectives. El desacord es produeix, les diputes són constants en una relació en què l’afecte conviu amb el ressentiment, la dependència i les dificultats per comunicar-se.
L’homosexualitat de pare i fill introdueix una contradicció en aquesta disputa. Allò que podria acostar-los es converteix en un altre motiu de silenci. Pertanyen a generacions diferents i l’afronten de manera diferent. En Cal ha pogut sortir de l’illa; en John ha construït la seva posició dins la comunitat al voltant de la feina, la paternitat i la fe. Reconèixer la seva sexualitat afectaria aquesta posició i la seva relació amb Déu i l’autoritat moral que exerceix sobre el fill.
La religió té una funció social que va més molt més enllà de les conviccions i creences individuals. L’església estableix pautes de comportament, organitza el calendari i intervé en la consideració pública dels veïns, en una petita comunitat rural que condiciona les possibilitats d’anonimat. Els habitants comparteixen feina, celebracions i pràctiques religioses, i les decisions personals tenen conseqüències en les relacions socials que es prolonguen durant anys, marcant el ritme de la vida. Tothom ha de pensar què diu i què fa perquè per mantenir l’aparença i l’ordre social.
Al fil de la narració Stuart en situa en la difícil vida en un entorn dur i hostil. La cria d’ovelles i l’elaboració artesanal dels teixits proporcionen els ingressos i marquen les tasques de cada estació. Per a en Cal, tornar significa reincorporar-se a una estructura laboral domèstica de la qual havia intentat sortir. El teler és, alhora, un ofici que requereix coneixements, pràctica i decisions sobre els colors i els materials, que l’Stuart ha pogut conèixer en els seus estudis de disseny tèxtil.
Amb aquest escenari, l’autor desplaça cap al món rural qüestions presents en els seus llibres anteriors: la classe social, les normes de masculinitat, l’homosexualitat i les relacions familiars i personal que poden explotar en qualsevol moment.
John, fill d’en John és una obra emotiva i commovedora. Veritats amagades, amors i odis i la difícil relació amb un entorn natural impressionant però dur, marquen la lectura d’aquesta novel·la.
John, fill d’en John. Douglas Stuart. Traducció de Josefina Caball. Edicions de 1984. Barcelona, 2026. 544 pàgines. 23,90 €
