Des de la seva columna setmanal a VilaWeb, Josep Sala i Cullell (Girona, 1978) ha anat resseguint l’actualitat social, cultural i política del país amb una mirada àmplia i documentada. Les seves anàlisis mereixen atenció en uns temps en què el columnisme d’opinió sovint sembla haver perdut la seva capacitat de seducció. Sala i Cullell reflexiona sovint sobre la immigració i les seves derivades econòmiques i socials; fruit d’aquests articles i de les seves intervencions radiofòniques, aporta ara al debat públic el llibre No som 6 milions, que es planteja com una visió crítica del model català d’immigració.
L’assaig neix al fil de les dades i del famós eslògan de la Generalitat “Som 6 milions”. D’aquella xifra de finals dels anys 80, el país ha passat (sobretot a partir de l’any 2000) a prop de vuit milions d’habitants. Es tracta d’un creixement de més del 31%, una dada realment anòmala respecte a altres països europeus, on l’increment es mou entre el 3% (Itàlia i Alemanya) i el 15% (França, Bèlgica o Àustria). L’autor dedica bona part d’aquest breu assaig (128 pàgines) a analitzar com s’ha gestionat aquest fenomen en l’esfera pública i denuncia l’absència d’un debat rigorós. Segons l’escriptor, la polarització política ha impedit analitzar amb dades la pressió que aquest creixement exerceix sobre els serveis públics, un espai que, segons adverteix, està sent aprofitat per l’extrema dreta.
En aquest sentit, sosté que aquest creixement no ha estat fruit de l’atzar, sinó d’una estratègia de la dreta neoliberal (iniciada en l’etapa del govern del PP de José María Aznar) per importar mà d’obra barata. L’autor ho defineix com una “subvenció indirecta a l’empresariat” que ha permès mantenir un model de baix valor afegit, basat sovint en la precarietat i l’estacionalitat laboral, utilitzant com a coixí els recursos de l’estat del benestar. Tot plegat podria comportar (de fet, sosté que ja ho està fent) el col·lapse dels serveis públics i una pressió insostenible sobre el territori i l’habitatge, fruit d’un increment de població que no ha anat acompanyat d’una planificació ni d’una inversió equivalents.
No som 6 milions és un llibre que pretén incitar al debat plantejant els temes obertament i sense condicionants, aportant dades estadístiques i comparant diferents models europeus des de l’experiència que li dona viure i treballar a Noruega. Sala i Cullell destaca que és precisament en els països nòrdics, paradigma de la socialdemocràcia, on els partits d’esquerres han estat capaços de bastir un discurs ordenat i reflexiu.
Contraposa aquests models a unes autoritats catalanes que considera incapaces de crear un projecte nou basat en la realitat del país: salaris estancats, envelliment poblacional, crisi de l’habitatge i un retrocés de la llengua pròpia. Per a l’autor, aquest “descontrol polític” és la causa directa de l’augment del racisme i de l’auge de l’extrema dreta.
Tot plegat porta l’autor no només a reivindicar el dret al debat per poder parlar “com qualsevol societat madura”, sinó també a concloure que és imprescindible que sorgeixi una nova esquerra. Aquesta hauria de tenir en compte la limitació de la immigració, la lluita contra els abusos als immigrants i la defensa de la nació i la llengua, a més de treballar per garantir la dignitat de les persones en els seus països d’origen.
En definitiva, Josep Sala i Cullell planteja un debat enriquidor per evitar, precisament, que el malestar social alimenti l’extrema dreta.
No som 6 milions. Josep Sala i Cullell. Pòrtic Edicions. Barcelona, 2026. 128 pàgines. 17,90 €
