Dilluns, 10 d'agost de 2020 - Edició 746
La República

Joan Guerola, del relat al conte

L’autor valencià publica el recull ‘Contes d’en Jan Bosc a Girona’

Ramon Moreno
Ramon Moreno 09/03/2020

Joan Guerola és nascut al País Valencià, tot i que fa més de quaranta anys que viu a les terres gironines. És conegut pel seus blogs a Directe.cat (ara LaRepublica.cat) i al diari La Veu, en uns escrits en què combinava opinió i creació literària. Porta al sarró d’escriptor una novel·la, El Gat, i un llibre de contes de bandolers titulat El Garrot Vil, basat en personatges reals del bandolerisme al País Valencià.

La seva darrera obra, tot just publicada, és Contes d’en Jan Bosc a Girona, un conjunt de tretze relats, o més precisament un relat i dotze contes: “Caldria dir que conte i relat són coses diferents. Gosaria dir que el conte no entra dintre del concepte narrativa curta. Al llibre, sols hi ha un relat, el primer. Tota la resta, són contes”.

Joan Guerola reivindica amb passió el conte com a forma narrativa: “Hem de tenir present que el conte no és més fàcil perquè sigui curt. Diria que és al revés, que és més difícil perquè ha de tenir la precisió d’un rellotge. No ha d’haver desviacions i tot ha de quadrar. Em fa la impressió que el conte no gaudeix del prestigi que té en altres indrets”. 

Els textos que composen aquest volum han anat prenent forma amb el temps: “Gairebé tots ells es van començar a escriure fa entre cinc o més anys. De fet, els contes ja eren un llibre abans de ser publicats a trossos en els diaris digitals”. Aplegats ara en format llibre, Els contes d’en Jan Bosc a Girona esdevé un mosaic que revela relacions abusives amb la complicitat de l’entorn, i ens dibuixa “persones que arrosseguen motxilles plenes de privacions, patiments i solitud en contradicció amb una societat que se suposa avançada”, per dir-ho en pròpia definició del autor.

Detalls per projectar la fantasia

Situats en escenaris i amb trames diferents, als relats hi apareixen alguns episodis de la nostra història més o menys llunyana i tanmateix la ciutat de Girona hi té un presència important, així com elements de la quotidianitat més propera, sense, però, voler fer-ne una còpia: “he begut de l’observació del dia a dia. El que passa és que els detalls ajuden i serveixen perquè hom pugui projectar la fantasia en un sentit diferent i que no té res a veure amb el que havies sentit o amb aquells detalls que havies conegut”.

Els relats de Guerola estan farcits d’aquest elements quotidians: rutina, amor, desig, ironia, paradoxes.. en les situacions i la mirada a la realitat. “Hi ha d’haver ironia i ha d’haver-hi altres elements que ajudin a canviar la visió de la realitat. Tot ha de ser escriure per dibuixar un altre món però fer que tot allò que escrivim sigui creïble”.

Contes d’en Jan Bosc a Girona és un llibre autoeditat (es pot aconseguir a través de la pàgina de l’autor www.joanguerola.com) . Joan Guerola reconeix que “No sé com està el món editorial català. Pel que a mi fa, el veig prou malament, ja que ningú s’ha interessat”.

Amb la mirada posada a Sant Jordi, Contes d’en Jan Bosc a Girona és un volum molt recomanable. Contes ben escrits i ben contats per reivindicar el gènere

Relacionats