La Margarideta, de J. W. Goethe (Editorial Barcino, 140 pàgines, 20,00 €). Teatre. Faust és possiblement l’obra més important i una de les més famoses de Goethe, i un dels episodis més coneguts i més emotius de l’obra és La Marguerideta que ja des del moment de la seva publicació al segle XIX va gaudir d’un ampli ressò per tot Europa. L’obra ens explica la història d’una noia senzilla i innocent que sucumbeix a la seducció d’un estudiós d’edat madura en plena crisi existencial, fins al punt de veure’s arrossegada a infringir normes de la moral establerta. Joan Maragall, ja aleshores un reputat poeta, va decidir traslladar-la al català el 1910, d’acord amb la seva voluntat de connectar la catalana amb la cultura europea del moment.
Turons de Wessex, de Thomas Hardy (Edicions de 1984, 624 pàgines, 24,50 €). Poesia. En la seva obra lírica, Thomas Hardy parla d’un passat rural que s’esvaneix i de les dificultats del present, i ho fa des d’un punt de vista desinhibit i modern, lluny del romanticisme fins aleshores imperant i de l’encarcarament dels seus contemporanis victorians. Els protagonistes dels seus gairebé mil poemes són la gent corrent del seu comtat i Wessex és el vell nom saxó que recupera de l’oblit per anomenar aquest paisatge literari, inventat però gairebé real, de l’oest d’Anglaterra on situa les seves històries. Serà en l’escenari d’aquests turons que la seva visió del món i del destí dels homes, a través del seu geni poètic, agafa vida pròpia, pren volada i ens continua emocionant. Tot plegat un projecte literari, moral i estètic que el va convertir en una de les grans figures de la lírica moderna i en el far que ha guiat alguns dels grans poetes de llengua anglesa del segle XX: Yeats, Brooke, Auden, Eliot, Frost o Larkin.
Morir-ne disset, de Sergi Belbel (Edicions Proa, 224 pàgines, 20,00 €). Narrativa. El jurat del Premi Sant Jordi va decidir atorgar el premi a aquesta primera obra narrativa de Belbel per ser “una resposta enjogassada i càustica al debat sobre la naturalesa del gènere novel·lístic. Història ludocriminal, amarada d’humor negre i amb traces de roman à clef, que dessacralitza, des de la sàtira, la llengua i la literatura en una tradició que l’agermana amb veus com Francesc Trabal i la Colla de Sabadell”.
A la novel·la, Sergi Belbel ens presenta Ernest Calvo, fill d’una família immigrant vinguda del sud d’Espanya, neix i creix en una ciutat industrial del Vallès Occidental, en la qual s’integra com el més català dels catalans. Mentre va relatant, amb nostàlgia i humor, la seva infantesa i la seva joventut (en què descobreix una cultura i una llengua que el fascinen i l’inquieten alhora), es confessa autor d’una sèrie d’assassinats comesos entre el període que va del cop d’estat de febrer de 1981 fins als Jocs Olímpics de Barcelona del 92. A partir de la relació amb el seu millor amic, fill d’una família catalana de classe treballadora, humil i honesta, el protagonista s’enfronta a les contradiccions d’una societat en procés de canvi, que es busca a ella mateixa, com el mateix personatge, i que veu amenaçada la seva supervivència.
Ensenyar el pensament crític, de bell hook (Raig Verd Editorial, 224 pàgines, 19,90 €). Assaig. L’escriptora i activista Gloria Jean Watkins utilitza el nom de ploma de bell hooks, en minúscula, per a remarcar que allò important dels seus llibres és el que contenen i no qui els ha escrit. En aquest llibre hooks considera l’aprenentatge com el primer espai per defensar la diversitat, la igualtat i, en definitiva, la democràcia. Si l’ensenyament és l’espai on desenvolupar el pensament crític, i l’aprenentatge és una activitat que dura tota una vida, aquest llibre aborda alguns dels problemes més urgents que hem d’afrontar avui en dia dintre i fora de l’aula. hooks qüestiona com hem après fins ara, qüestiona els referents i qüestiona el complex equilibri que ens permet ensenyar, valorar i aprendre a partir d’obres escrites per autors racistes i sexistes, entre d’altres.
Paisajes del Iceberg, de Juan Jesús Aznar (Edicions Cal·lígraf, 102 pàgines, 15,00 €). Poesia. El darrer llibre del periodista i divulgador científic Juan Jesús Aznar són, de fet, dos poemaris que l’autor ha anat creant amb el pas dels anys i que giren al voltant dels diferents centres d’interès de l’autor i mostren les influències de lectures i escriptors. És una poesia reflexiva que parteix de la seva experiència i del pas dels anys, una poesia vitalista, ben empeltada al paisatge i l’entorn empordanès, que com diu al pròleg el també poeta Lluís Freixas, “exalta el sentit de la vida per ella mateixa”.
