ACN Barcelona – Les inseguretats que provoca la regla o la roba esportiva, l’exigència de la pràctica o la incomoditat que generen els espais masculinitzats són algunes de les raons per les quals les adolescents deixen l’esport. Així ho recull l’estudi ‘Reformular l’esport i l’activitat física per a les adolescents. Factors que influeixen en l’abandonament esportiu durant l’edat escolar’ que ha presentat aquest dimecres la secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física, Anna Caula, a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC), a Barcelona. Es tracta, ha dit, d’un treball “qualitatiu” que “aportarà dades per ajudar a accelerar els canvis i impulsar l’esport femení a Catalunya”.
Un 70% de les noies catalanes abandonen la pràctica esportiva quan arriben a l’adolescència, i l’estudi analitza els factors que influeixen en aquesta decisió. Ho fa en dues franges d’edat, les noies de Primer d’ESO i les de Quart del mateix cicle educatiu. Pel que fa la primer grup, les adolescents apunten la manca d’adequació en l’exigència, inseguretats per la regla i la roba esportiva, la inseguretat en espais masculinitzats (equips excloents i manca de recursos) i la manca de suport i d’un entorn esportiu de confiança.
Quant al segon grup, els motius són l’exigència de l’esport i la manca de motivació, inseguretat pels canvis corporals i de roba esportiva, problemes amb l’entorn, les companyes i el club i la relació amb els entrenadors (exigència i poca empatia).
Amb aquesta radiografia, per a les nenes de Primer d’ESO l’estudi planteja crear grups d’entrenament més homogenis (segons el nivell esportiu i la motivació per la competició), aconseguir més equitat en l’accés a les estructures esportives (ajudes econòmiques públiques i distribució més diversificada dels equipaments esportius), eliminar les discriminacions per part de l’equip tècnic i eliminar els estereotips, especialment pel que fa a la pressió estètica de la roba.
Pel que fa a les noies de Quart d’ESO, l’estudi proposa que la pràctica esportiva sigui un moment per desfogar-se i estar tranquil·les i felices, un espai per compartir amb les amigues, una activitat amb una bona relació entre entrenadors i jugadores fruit del diàleg, l’empatia o el suport, i, finalment, eliminar estereotips estètics i comentaris sexistes.
L’estudi també planteja potenciar equips femenins i no mixtos, crear nous models de ‘competició’, més lúdics i socialitzadors; incrementar els ajuts i les subvencions per a la promoció de l’esport femení i per generar nous models de pràctica, i desplegar una campanya d’eliminació d’estereotips.
Així mateix, es proposa establir un procés de diàleg amb federacions i consells esportius perquè la roba sigui còmoda, feminitzar els espais esportius (instal·lacions cèntriques i accessibles, vestidors exclusius femenins i millor distribució horària), així com afavorir una formació per als equips tècnics sobre inclusió i diversitat, adaptació de l’exigència, eliminació d’estereotips, empatia i menstruació, i una altra adreçada també a noies i nois sobre menstruació.
