Dijous, 2 de febrer de 2023 - Edició 1652
La República

El sentit de la història

‘L’artefacte’ ficciona la història d’un dels creadors de la bomba atòmica

Ramon Moreno 16/12/2022

L’artefacte és una novel·la que es mou en molts fronts. El marc ens situa en la Segona Guerra Mundial, en els seus prolegòmens i les seves derivacions, en un relat de ficció que s’apropia de fets històrics i personatges reals per a construir una novel·la commovedora, íntima i personal sobre com cada persona viu i s’encara amb els seus actes.

András Éber, físic que va participar en els experiments i investigacions que van culminar amb la construcció de les primeres bombes atòmiques que es van llençar a Hiroshima i Nagasaki, enceta un intent d’autobiografia que el portarà a reviure el seu passat. Jueu hongarès, patirà la persecució racial al seu país i també a l’Alemanya nazi, de la que n’haurà de fugir per a traslladar-se primer a Anglaterra, on també patirà la repressió per la seva vida a Alemanya i, més tard, als Estats Units, on formarà part de l’equip del Projecte Manhattan, al costat d’algunes de les ments més privilegiades del seu temps.

Un intent d’autobiografia

La seva memòria està farcida de forats negres que han eliminat alguns records. Pas a pas, anirà omplint de sentit alguns capítols essencials de la seva vida i haurà de lluitar contra els seus propis fantasmes. Intentant recuperar l’Ari, l’amor de la seva vida que creia morta en un camp de concentració, András viatjarà per les geografies de la seva memòria, de l’Hongria sotmesa durament al comunisme estalinista, al Berlín reconstruït de la guerra i al Japó on les bombes van posar, oficialment, el punt i final a una guerra que ja estava acabada amb centenars de milers de víctimes innocents.

Com a físic András Éber estava convençut de la seva tasca en la construcció de la bomba. Havia viscut en carn pròpia la repressió, l’antisemitisme i la mort, i estava convençut que aquella bomba era una eina que havia de portar una pau duradora. Però a poc a poc es va submergint en un mar de dubtes, quan les víctimes anònimes de la història es converteixen en persones reals, amb noms, cognoms i rostres. Com la seva estimada Ari, que era al Japó quan van caure les bombes i va treballar amb els supervivents.

L’artefacte és la primera novel·la de Josep Ortiz (Barcelona, 1967). Ha trigat 18 anys a documentar els fets històrics i els personatges reals que apareixen al llibre (els científics Enrico Fermi o Otto Frisch; Leslie Groves, director del Projecte Manhattan; o Raoul Wallenberg, comerciant i diplomàtic suec que va ajudar molts jueus a Budapest i que va acabar segrestat i (probablement) mort a la presó de Lubianka a Moscú)

Josep Ortiz fa un vibrant recorregut per un capítol fonamental de la història. La història de l’András i l’Ari és emotiva i permet reflexionar sobre els fets històrics i la seva relació amb les persones, els protagonistes anònims que conformen aquesta història i que en pateixen les conseqüències. A L’artefacte hi ha emoció i dolor per la guerra guanyada o perduda i per les ideologies traïdes, siguin el comunisme o la lluita contra el feixisme i el nazisme. I també hi ha molta esperança en la vida mateixa.

L’artefacte. Josep Ortiz. Edicions de 1984. Barcelona, 2022. 512 pàgines. 21,90 €