Dijous, 5 de Desembre de 2019 - Edició 497
La República

Corrandes d’exili

‘Des de l’exili’. David Ferrer. Fotografies de María José Tintoré. Editorial Pòrtic. Barcelona, 2019. 408 pàgines, 17,90 €

Ramon Moreno
Ramon Moreno 09/10/2019

Sovint es diu que la realitat supera àmpliament la ficció, i fet i refet, probablement mai ens haurien imaginat tenir a les mans un llibre com aquest. Parlar de presos polítics i d’exiliats a aquestes alçades del segle i en un estat pretesament democràtic i membre de la Unió Europea podria sembla un contrasentit o, directament, un mal guió d’una sèrie de ciència ficció. Però és la realitat en la què ens trobem immersos i amb la que hem de conviure. Parlar de democràcia a l’estat espanyols sembla un oxímoron.

Sobre l’anomenat procés s’han escrit molts llibres, alguns d’ells de mans dels màxims protagonistes polítics. Tots ells interessants actualment i que adquiriran una major rellevància amb el pas del temps. L’escriptor David Ferrer ha aprofundit en la situació dels exiliats polítics amb un volum que ens vol apropar les circumstàncies i les interioritats de la situació que viuen els exiliats política actualment.

L’aspecte humà i polític

El llibre “pretén narrar l’exili a partir de les veus i les opinions dels seus protagonistes”, com remarca David Ferrer, que ha fet entrevistes (“converses”) a Adrià Carrasco, Mertixell Serret, Lluís Puig, Toni Comín, Carles Puigdemont, Valtònyc, Gonzalo Boye, Clara Ponsatí i Marta Rovira. Per voluntat pròpia en queda fora l’Anna Gabriel.

Des de l’exili té dues facetes nítides: l’aspecte hum, les circumstàncies personals i familiars de l’exili; i, evidentment, les connotacions polítiques. La decisió d’emprendre en camí de marxar no és una pura qüestió de fugir de la justícia, com interessadament han manipulat els poders espanyols, ans “ es tracta de l’única alternativa de defensa enfront de l’atac brutal de l’Estat”, com remarca l’advocat Gonzalo Boye, que ha patit també en carn pròpia la presó i l’exili. Boye insisteix també en l’aspecte col·lectiu de l’exili: “no és una defensa individual sinó col·lectiva”, la defensa “del conjunt del poble català”.

El dia a dia, la projecció de futur

A les converses, amables i pausades, Ferrer aborda tots els temes possibles amb els exiliats, des de temes familiars i personals fins a aspectes polítics, que fan referència als fets viscuts al voltant de l’1 d’octubre, com les seves conseqüències i reflexions sobre situació política, jurídica i policial. El relat inquiet, periodístic en la narració, de l’autor ens apropa a la personalitat dels entrevistats, a qui tothom coneix per la seva faceta més pública, però menys en allò més íntim i personal. També ens introduïm en el seu dia a dia, en com viuen les dates assenyales con el Nadal, en la solidaritat i companyonia entre ells, en com han estat rebuts allà (Vàltonyc al jutjat, acusat de terrorisme i els jutges obren l’expedient i només hi veuen lletres de cançons: “no has fet res més? I aquí què fas”).

Les opinions dels protagonistes s’entrellacen al fil de la narració de David Ferrer, al voltant d’aspectes com els primers dies d’exili, l’evolució de la situació judicial, les clavegueres de l’estat, l’episodi del president Puigdemont a Alemanya, i finalment, el “desig autocensurat” del retorn a casa.

La tenebrosa història d’Espanya

Els nostres exiliats estan escampats per aquesta Europa que ha deixat de ser integradora i que dia a dia construeix murs invisibles al servei dels estats i els seus poders. Waterloo, Ginebra, Lovaina, Saint Andrews, poden ser ciutats agrades i amables, però no podem oblidar que l’exili és dur i que ells, en definitiva, representen el poble català.

Conclou Carles Puigdemont que “per desgràcia, no soc el primer president de la generalitat a l’exili ni que ha sofert empresonament”. I és que, efectivament, els episodis de repressió que conformen la part més tenebrosa de la història d’Espanya” lluny de format part del passat són ben presents.

Relacionats