Barcelona es va convertir en la capital de la literatura llatinoamericana entre els anys 1967 i 1976. A la capital catalana hi van viure alguns dels representants més il·lustres del moviment literari conegut com a ‘boom literari sud-americà’, personalitats com Gabriel García Máquez, Mario Vargal Llosa, José Donoso… La mateixa ciutat en va ser la catalitzadora, però també la figura de l’agent literària Carmen Balcells, que era alguna cosa més que una agent i desenvolupava també el rol de ’facilitadora’ de la vida quotidiana dels seus representats, per tal que ells es poguessin dedicar únicament a escriure i, en aquells moments, iniciar el seu camí en la professionalització en l’ofici.
El periodista Xavi Ayén va escriure una crònica d’aquella Barcelona i aquells escriptors que s’ha convertir en un clàssic de l’assaig literari, amb el que va guanyar el Premi Gaziel de Biografies i Memòries l’any 2013, i que ha vist successives reedicions, fins aquesta darrera que inclou nou material recopilat per l’autor els darrers anys, incloses algunes dades que només es podien publicar després de la mort de la persona afectada.
Barcelona capital de la literatura sud-americana
Si bé es cert que Barcelona no va ser la única capital de la literatura llatinoamericana que va desembocar en el que es va conèixer com a boom literari (també hi havia Cabrera Infante a l’Havana i Londres, Cortázar a París, Fuertes a Mèxic, …), sí és cert que el grup barceloní va tenir una més àmplia repercussió pel fet d’aplegar als seus carrers les figures de Mario Vargas Llosa i Gabriel García Márquez.
Ayén ens situa en les trajectòries personals dels escriptors que van residir a Barcelona (Álvaro Mutis, José Donoso, Bryce Echenique, etc.) i la seva relació amb la ciutat i entre ells mateixos, que en molts casos vans constituir una comunitat pròpia, basada en l’amistat i les sintonies literàries. Tanmateix, però, la història ens porta també a Buenos Aires, Nova York, París, Londres, La Habana o Ciutat de Mèxic, on també es van desenvolupar d’altres capítols de la recent història de la literatura sud-americana.
El llibre de Xavi Ayén és també una biografia coral dels seus protagonistes, escriptors, però també l’agent literari Carmen Balcells, que va tenir la determinació ferma d’ajudar als seus autors i, alhora, de crear-se una reputació d’agent dura, defensora dels drets dels seus autors i també, preocupada per la seva tranquil·litat vital que ajudés que García Márquez o Vargas Llosa es dediquessin només a l’escriptura i a viure de la seva ploma. Tanmateix, una altre protagonista barceloní important de la història és l’editor Carlos Barral que va editar a la majoria d’aquells autors a Seix Barral, novells en molts casos, contribuint a la seva consolidació literària a Europa i Sud-Amèrica.
Una història literària i vital
El periodista Xavi Ayén ha dedicat molts anys a una recerca que ha culminat en aquest llibre. La vitalitat del text parteix del fet que moltes són declaracions directes a l’autor, a través d’entrevistes amb els personatges principals, però també amb els secundaris. Les històries dels escriptors i les seves famílies i les seves relacions creuades es farceixen amb meravelloses anècdotes com la de García Márquez que és confós amb un mecànic quan porta el seu cotxe a una benzinera, els crits de Vargas Llosa al Camp Nou quan marcava el seu compatriota Cholo Sotil, o els incomptables sopars i vetllades de copes i literatura a casa d’una i altre.
Aquellos años del boom és un llibre vital, de lectura plaent, a l’alçada de les millors biografies literàries (perquè, de fet, no deixa de ser una biografia d’un moviment literari), una història, efectivament, d’ ”un grup d’amics que va canviar la literatura per sempre”, i que té un punt i final estrambòtic amb el famós cop de puny de Vargas Llosa a García Márquez, que, ahora, tanta literatura va generar. No deixin de llegir-lo, és tot un plaer per als sentits (literaris).
