Dijous, 27 de gener de 2022 - Edició 1281
La República

Audre Lorde: negra, lesbiana, mare, poeta i guerrera

Es publiquen ‘Els diaris del càncer’ primera obra de l’autora afroamericana en català

Redacció 15/12/2021

Audre Lorde es definia com a negra, lesbiana, mare, poeta i guerrera, i feu de la seva vida i de la seva obra una lluita contra el que considerava la tirania del silenci. Lorde dedicà bona part dels seus esforços a qüestionar els fonaments sobre els quals es construïa la societat nord-americana contemporània, analitzant qüestions com el racisme, el classisme, el masclisme i l’homofòbia. Va publicar onze llibres de poesia, diversos assajos i una biomitografia i és un referent ineludible tant dins el panorama de la literatura contemporània com dels estudis feministes. Quan l’any 1978 li van diagnosticar un càncer de mama va decidir trencar el silenci i explorar una qüestió amb moltes implicacions que fins aquell moment havia estat tabú. 

Els diaris del càncer és un conjunt d’entrades de diari, de versos i de conferències. I és la primera obra de l’autora traduïda al català. A Lorde se li diagnosticà un càncer de pit l’any 1978 i escrigué un dietari sobre la seva experiència, que es va publicar dos anys després. Els diaris del càncer es convertí immediatament en un text de referència. El sol fet de publicar el diari comportava una transgressió majúscula perquè forçava a fixar la vista en allò que la societat es resistia a mirar. Però Lorde no estava disposada a doblegar-se als dictats de la societat benpensant. L’escrutini de la malaltia, el fet d’articular-la en paraules, era un procés d’aprenentatge al qual no volgué a renunciar. 

Dolor, esperança, denúncia

En els diaris de Lorde s’hi inclouen passatges en què l’autora comparteix l’abatiment i el dolor físic i també s’hi recullen moments d’eufòria després de la revelació que comporta assumir la pròpia mortalitat. De fet, en el seu text hi percebem un estira-i-arronsa emocional per arribar a fer-se càrrec de la condició de mortal sense deixar de gaudir de l’existència. El terror davant la mort, el desànim, el dolor físic, les espurnes d’esperança i les alegries quotidianes no són tractades pel discurs mèdic i tanmateix, conformen una part essencial de la vivència de la malaltia. L’amalgama de sentiments expressats per Lorde, sovint contradictoris, feren que moltes afectades se sentissin legitimades, elles també, a trobar la seva pròpia manera de situar-se davant el càncer. Si Els diaris del càncer tingué tant d’impacte fou perquè no suposà un patró de com acarar-se a la malaltia sinó que mostrà que hi ha tantes maneres de fer-ho com personalitats i circumstàncies vitals. D’altra banda, Lorde va obrir tota una línia de reflexions entorn de determinades assumpcions que operen en el discurs biomèdic. Per un costat, Lorde fou de les primeres a denunciar la culpabilització i sobreresponsabilització de les afectades en la guarició i a posar sobre la taula la importància de la prevenció i d’un canvi en les polítiques mediambientals. Per un altre costat, tractà per primera vegada el dol per la pèrdua del pit i qüestionà el fet que l´ús de pròtesis o la reconstrucció fossin l´única opció davant una mastectomia.

Els diaris del càncer. Audre Lorde. Traducció de Caterina Riba. Edicions Cal·lígraf. Figueres, 2021. 128 pàgines. 16,00 €