‘Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic’
El coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, ha reclamat “sumar” l’espai dels comuns, “com a autodeterministes”, “en el proper pas endavant” del camí cap a la independència. En el llibre ‘Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic’ de la periodista i politòloga Magda Gregori, Aragonès constata que la posició dels comuns no està “tant allunyada de la dels republicans” i que, per tant, se’ls ha de poder incloure en el “proper pas”. El republicà ho afirma després de lamentar que Ada Colau arribés a l’alcaldia de Barcelona amb un acord amb el PSC i ho titlla d’un “error” que s’ha de poder “esmenar”. Aragonès parla de “canviar” i “millorar” la correlació de forces tant al Parlament com a la societat civil per repetir “en els mateixos termes d’èxit, una cosa semblant a l’1-O”.
“Ni els partits poden substituir les entitats, ni a l’inrevés. Hem de tenir clar que quan diem que hem de canviar la correlació de forces, no és només la força parlamentària, sinó també la social. Estem obligats a millorar-la ni que sigui per repetir, en els mateixos termes d’èxit, una cosa semblant a l’1-O”, manifesta Aragonès al volum de l’editorial Pòrtic.
El llibre narra fets ocorreguts entre el setembre de 2017 i l’octubre de 2019. Se centra en com el president d’ERC, Oriol Junqueras, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, fan l’encàrrec a Aragonès de capitanejar la formació quan el primer és empresonat i la segona marxa a viure a l’estranger. De fet, s’explica com Aragonès va quedar fora de l’organització de l’1-O amb la idea que s’encarregués de la direcció d’ERC en cas que la “repressió de l’Estat” impedís fer-ho físicament a Junqueras i Rovira.
El treball repassa la trajectòria política i el tarannà d’Aragonès i s’explica com des de ben petit tenia un especial interès en la política. S’observa el paper que van jugar les Joventuts d’Esquerra Republicana en el desenvolupament del polític i com hi va conèixer altres líders d’ERC com la secretària general adjunta, Marta Vilalta, i el president del Parlament, Roger Torrent.
Entre d’altres qüestions, s’aborda les negociacions amb el govern espanyol que van portar al Pacte de Pedralbes i que posteriorment van quedar aturades, la relació amb els diputats socialistes al Parlament o el dia que el Tribunal Suprem va fer pública la sentència de l’1-O.
D’aquesta darrera qüestió, el llibre revela l’impacte emocional que va tenir sobre Aragonès la sentència del procés i la sorpresa que es va emportar de la reacció de Junqueras. Aragonès explica que ell va quedar-ne afectat i que va passar els dies previs a la sentència sense gairebé parlar i pendent del mòbil, mentre que Junqueras quan va conèixer-la no hi va donar gaire importància i va dir que ja s’ho esperava.
‘Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic’, repassa també la vessant personal del vicepresident del Govern. Amb molta presència de Pineda de Mar (Maresme), municipi d’origen d’Aragonès, es fa un passeig per la Plaça de les Melies, s’entra a la farmàcia d’un bon amic d’Aragonès i s’accedeix a la cuina del republicà. En aquest punt, l’autora s’endinsa en l’univers familiar d’Aragonès, coneixent els orígens, les aficions, la parella i la filla.
El volum subratlla aspectes ja coneguts, com per exemple, com es va gestionar la situació a Ginebra (Suïssa) de Marta Rovira i quin impacte va tenir en ERC. Al mateix moment, Aragonès hi avalua els camins per assolir la independència i fa una crida a sumar per forçar l’Estat a impulsar un referèndum. El llibre de Magda Gregori explica detalls sobre què va suposar assumir la vicepresidència del Govern o el pensament en qüestions econòmiques de Pere Aragonès.
