Divendres, 22 d'octubre de 2021 - Edició 1184
La República

Ara que el futbol ja és un negoci

Marc Menchén analitza l’indissociable binomi actual entre futbol i negoci

Ramon Moreno
Ramon Moreno 10/10/2021

A Futbol a sol y sombra, l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano escrivia sobre el món del futbol: jugadors, entrenadors, seguidors i, sobretot, el gol, una paraula màgica que és l’essència de tot plegat. El llibre l’escrivia “un mendigo del buen futbol”, que “recorre los estadios y pide una linda jugadita, por amor de dios”. Tot i que l’escriptor ja considerava la cosa com a “cochino negocio”, penjava a la porta un cartell que deia “Cerrado por futbol” per tal d’evitar incòmodes visites.

En un altre text canònic de la literatura futbolística, Fever Pitch (Fiebre en las gradas, en la seva edició castellana, editada per Anagrama)  Nick Hornby, narra la seva “addicció” al futbol com a seguidor de l’Arsenal i com en algunes èpoques de la seva vida els anys es comptaven per temporades.

A Futbol i negoci (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Marc Manchén fa una anàlisi del que és el món del futbol actualment: un esport, certament, però també una pota important de la indústria de l’entreteniment. “Futbol i negoci ja és un binomi indissociable” i s’ha convertit en una “indústria” que factura més de 21.000 milions d’euros anuals.

Les “grades” que narrava Hornby ara es complementen amb llotges, restaurants exclusius i espais VIP i els estadis són només una part d’un complex comercial on hi ha també bars i restaurants, botigues i un museu del club respectiu, que ja ha deixat de ser un indret de peregrinació religiosa dels seguidors per a convertir-se en un important negoci en si mateix. El museu del Barça, per exemple, és el museu més visitat de Catalunya, al costat d’equipaments de referència cultural com el Dalí, el Picasso o la Sagrada Família.

Petrodòlars, mercats, consumidors

Marc Manchén, periodista especialitzat en l’economia de l’esport, analitza la situació actual del món de futbol, sacsejat per l’impacte de la crisi de la COVID-19, que ha atacat no únicament l’espai del camp de futbol, sinó que ha limitat els ingressos de la “marca” en què s’ha convertit els clubs, que ja han deixat de ser propietat dels aficionats (amb excepció del Barça o el Real Madrid, Osasuna i Athletic Club de Bilbao) per a ser societats anònimes, amb estructures empresarials altament professionalitzades i amb l’evident dependència del compte de resultats.

L’aficionat al futbol ja no és un seguidor local, el soci fidel de tota la vida, sinó que els clubs s’han convertit en una marca global que viu dels drets televisius que porten el seu partit arreu del món, especialment a “mercats” on “l’oferta esportiva no és espacialment atractiva” (com l’Àsia i l’Orient Mitjà) i esperen als seus estadis “visitants esporàdics” que “arribin abans del partit, gaudeixin, consumeixin…”. Les dades que aporta Manchén en aquest sentit són evidents: amb el 2% de l’aforament del camp del Barça reservat als VIP es generen més de 20 milions d’euros, l’equivalent a les quotes de 142.000 “socis fidels”. Merchandasing, ticketing, market place, experiència VIP, naming rights, serveis premium… són paraules habituals en el llenguatge futbolístic d’avui dia.

El que es busca ara és “la capacitat d’atreure públic sense cap mena de vincle afectiu amb el club” i la televisió i els ingressos de grans fortunes (privades o estatals, russes o aràbigues) han convertit definitivament aquest esport creat de manera amateur en un negoci exigent. Menchén analitza les diferents lligues i competicions europees, amb models com els del Bayern de Munich i d’altres alemanys; els de la Premier League i els “clubs estat” comprats i mantinguts “a l’escalf dels petrodòlars” i que s’han convertit en una marca comercial d’alguns països de l’Orient Mitjà; i les singularitats d’equips com el Barça, encara avui propietat dels socis, amb les limitacions i dificultats que, segons l’autor, això comporta.

Aquesta exigència de grans audiències mundials i, conseqüentment, ingressos il·limitats a portat a la inflació del mercat de fitxatges (cal recordar els 220 milions d’euros que el PSG va pagar pel fitxatge de Neymar, una quantitat difícilment justificable en termes esportius) i una dependència absoluta dels drets televisius, bé sigui de clubs individuals o de competicions de seleccions; la FIFA i la UEFA (i les altres associacions territorials) s’han apuntat com un actor més a controlar el negoci i treure’n la seva part del pastís.

Negoci i futbol és un llibre absolutament interessant, ben documentar, ben argumentat i ben narrat. Una radiografia actual del que és aquesta cosa del futbol, més enllà de l’esport, i absolutament convertida en un negoci de dimensions globals.

Futbol i negoci. El camí de la gespa al Monopoly. Marc Menchén. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona, 2021. 208 pàgines. 19,00 €