Amb Psiborn 10. Histèries d’alta volada (Pedra de Llamp), Noèlia Arrotea culmina una primera tongada de la seva sèrie Psiborn, un seguit de novel·les en les quals es combina el thriller polític, la sàtira social i altes dosis d’ironia i denúncia. Després de diversos volums en què la “psicòloga del Born” i el seu inseparable Sensat han explorat els racons més foscos de la Catalunya contemporània, aquest desè títol enfoca les turbulències de l’ampliació de l’aeroport del Prat i tot el que s’hi amaga al darrere: poder, interessos econòmics, manipulació mediàtica i un paisatge moral que fa feredat.
El llibre se centra en la figura de Maurici Azucena, allò que en diuen un home d’estat, president socialista d’AENA, amb una turbulenta vida personal, i epicentre d’una operació urbanística que aspira a redibuixar l’àrea metropolitana amb l’excusa pública del progrés. Arrotea retrata un món on les grans decisions es prenen en despatxos opacs, mentre a peu de carrer les conseqüències es tradueixen en precarietat, desplaçament i desconnexió emocional. L’autora hi desplega una galeria de personatges secundaris —polítics de tot l’espectre, assessors, tècnics, periodistes, activistes— que dibuixen un fresc coral i punyent. Hi apareixen organitzacions andalusistes a Catalunya, empresaris d’èxit, tràfic d’armes i violència desfermada, sexe extrem i un munt de situacions portades a l’extrem.
Com ja és habitual a la sèrie, la mirada clínica i irònica de la Dra. Arrotea serveix com a vehicle narratiu per despullar les misèries de la societat catalana i l’statu quo polític. Des de la seva consulta del Born, observa i comenta amb una lucidesa que oscil·la entre la compassió i el sarcasme. En Sensat, el seu col·laborador, actua de contrapunt: és, en general el filtre del sentit comú, la veu del carrer que posa a lloc les derives més delirants del poder.
El to de la novel·la és àcid i directe, i com sempre combina la realitat política amb la ficció, la rumorologia i allò que el president Pujo deia del “diuen, diuen, diuen” o el sottogoverno tan políticament transversal. Amb alguns passatges que són pura astracanada, l’anònima autora construeix un relat de les tensions polítiques i la doble moral que semblen instal·lades en la nostra política. La narrativa és plena de diàlegs punyents i situacions estrambòtiques, i apunta sense dissimular cap a l’entramat d’interessos que mou la ciutat i el país.
El pròleg de la política i exdiputada Cristina Casol ofereix una reflexió enllaçant amb la realitat política que li va tocar viure: la sèrie Psiborn no és només una successió de relats amb intriga, sinó una narració que vol posar la societat davant del seu propi mirall, amb una mirada certament subjectiva, però també desacomplexada que vol desmuntar les narratives oficials que ofereixen també els mitjans de comunicació.
A Histèries d’alta volada l’autora hi combina crítica, humor i un cert vertigen moral per a crear un relat delirant de política ficció. Hi trobem un thriller polièdric: el poder econòmic, la corrupció urbanística, els pactes de despatx i el paper subaltern dels ciutadans davant la maquinària política. L’aeroport és, un cop més, una metàfora del país (i de la seva capital): de simulació, mentides i mitges veritats interessades.
Les novel·les de la sèrie Psiborn poden ser llegides de moltes maneres. Hi ha noms reals i d’altres que inevitablement remeten a persones concretes i identificables de l’espai públic al servei d’una trama de ficció. Algú s’ho ha agafat pel costat sensible, i ha iniciat accions contra l’autora i l’editorial, però el cas és que tot plegat és una desbarrada divertida que juga amb allò del si non è vero, è ben trobato i amb aquells rumors que circulen a l’ombra, entre dinars als reservats dels restaurants i les copes periodístiques a la barra del bar.
Histèries d’alta volada. Noèlia Arroeta. Pedra de Llamp. Barcelona, 2024. 268 pàgines. 20,00 €
Llàstima que en aquest país no existeixi el periodisme d’investigació.