Dissabte, 28 de novembre de 2020 - Edició 856
La República

Ramon Cotarelo, l’intel·lectual crític

Ramon Cotarelo. Vivències i creences, que acaba de publicar Llibres del Segle per Enric Pujol

Redacció
Redacció 03/11/2020

Ramon Cotarelo (Madrid, 1943) és un intel·lectual de primera categoria i de veritable dimensió internacional. Crec que encarna avui, de manera exemplar, la figura del pensador compromès. Fruit del seu rigor, s’ha convertit, per alguns sectors, en una personalitat controvertida. A ell li escau molt bé la pregunta que féu, fa una colla de segles, Diògenes de Sinope (391 a.n.e.- 323 a.n.e): «de què serveix un filòsof que no fereix els sentiments de ningú?». La funció de desvetllament, de dir coses que «no toquen» i que «molesten», de sostenir un criteri propi (sovint contra una opinió establerta que sosté el contrari), a risc de fer-se malveure o de ser condemnat a la marginació o a l’ostracisme, hauria de ser l’actitud de l’intel·lectual crític i de qualsevol ciutadà o ciutadana que vulgui tenir una opinió lliure i personal.

Politòleg, escriptor, traductor i catedràtic de ciència política, és autor de més de quaranta llibres i de milers d’articles. Enllà de la seva rellevant aportació acadèmica, cal destacar també l’ampli ressò obtingut pel seu blog «Palinuro», on combina articles d’opinió política amb els de crítica de llibres, d’art i de pensament; un blog que va mantenir de manera diària al llarg de dotze anys i que fa poc ha reprès redactat en català (prova de l’assumpció que ha fet d’aquesta llengua com a pròpia).

A Catalunya, es va fer molt famós arran del seu posicionament favorable al referèndum d’autodeterminació del 1-O. Inicialment, defensà el dret a decidir, tot i que ell aspirava a què el poble català no optés per la independència, sinó que restés, de grat, dins de l’Estat espanyol. Ràpidament i davant la reacció antidemocràtica de la classe política i de la intel·lectualitat espanyola, passà a defensar obertament la independència de Catalunya com a una necessitat imperiosa i indefugible. Aquesta defensa, però, no la mantingué en un àmbit només teòric, sinó que s’implicà personalment en el procés i fa uns anys que es traslladà, des de Madrid, a viure a Catalunya per tal de lluitar a favor de la independència com un català més, cosa que li motivà crítiques i atacs sovint ferotges. Constitueix un cas excepcional de coherència ideològica i d’implicació personal amb una causa que considera justa i necessària.

Ens vam conèixer personalment en una conferència a Figueres que ell donà en favor del dret a decidir, organitzada per l’ANC el juliol de 2016, en la qual jo feia de presentador. La seva intervenció ens deixà bocabadats a tots per la seva concisió i lucidesa. Abans, ja el coneixia d’articles i entrevistes, però a partir d’aleshores vaig començar a pensar en la realització d’un llibre que seguís la seva trajectòria ideològica i política personal. Finalment, aquest projecte es va poder convertir en realitat gràcies a un seguit d’entrevistes que li vaig poder fer durant l’any passat i principis d’aquest 2020. Així, sorgí  Ramon Cotarelo. Vivències i creences, que acaba de publicar Llibres del Segle. La seva predisposició, des del principi, fou total i cal reconèixer que per a mi ha estat una experiència molt enriquidora tant en l’aspecte humà com en l’intel·lectual.

 

En el volum, hi emergeix no tant la figura d’opinador sobre l’actualitat, com la del pensador polític i social. Així, es fa especial atenció sobre els seus referents teòrics i humans, i els punts cardinals de la seva reflexió. I es vol mostrar quines han estat les principals directrius del conjunt de la seva obra. També s’ha volgut revelar la gran amplitud dels seus interessos, així com la vivència personal, que en ocasions agafa aspectes íntims que ens ajuden a entendre millor la seva figura. No és un llibre fàcil. Però és una obra on s’hi poden aprendre moltes coses (com m’ha passat a mi fent-la). I sobretot on es revela la personalitat fascinant de Cotarelo i el seu gran bagatge intel·lectual.

Relacionats