Cinquanta anys i amb la mateixa força i actualitat del primer dia. El teatre Joventut de l’Hospitalet es va convertir per unes hores, la nit de divendres, en el planeta Dioptria, per a recordar una efemèride que pocs poden celebrar. La publicació d’aquest disc al seu moment, a la Catalunya grisa del franquisme, però que obria finestres a la modernitat i respirava alenades de llibertat, es va convertir, potser sense voler-ho però amb plena consciència, en el primer disc de rock en català.
Per a celebrar-ho amics, coneguts i saludats es van citar al concert d’homenatge d’un disc que, en bona part, ha deixat de ser de Pau Riba per a convertir-se en un disc col·lectiu, propietat de la gent. No va ser però la trobada a l’Hospitalet, en el marc del sempre combatiu festival Barnasants, un acte de nostàlgia. Dioptria es manté vigorós amb el pas del temps, com es va demostrar a l’escenari, i Pau Riba continua sent un referents per a les noves fornades de músics. N’és també prova la reedició del disc en edició col·leccionista per part d’una discogràfica madrilenya i la recent publicació d’un llibre sobre les seves cançons i la seva música.
Companys de viatge
Al planeta Dioptria es van aplegar un munt de companys de viatge de Pau Riba, alguns de llavors, que s’han mantingut fidels; i d’altres que s’hi han afegit pel camí (un jovenet de 10 anys va esperar pacientment la cua per a signar el seu exemplar del disc). I molts músics, també de llavors i d’ara, tant actuant com entre el públic.
I a l’escenari es recreava el disc i l’univers simbòlic de Pau Riba. De les “Simfonies” a la “Cançó 7a”, passant per “Rosa d’abril· o, com no “Noia de porcellana”, que va ser revisitada també en versió electrònica per a certificar que és un tema immortal.
Màrius Serra, Jaume Sisa, Carles Belda, Joan Garriga, Enric Casasses, De Mortimers, els Fireluche, i, clar, el públic assistent, per a constatar que, efectivament, Dioptria segueix sent un disc fonamental, perfectament equiparable a qualsevol dels discos de la seva època publicats a nivell internacional. I que Pau Riba segueix essent un mite, una gran estrella del rock.
