Divendres, 25 de juny de 2021 - Edició 1065
La República

Maria Barbal recull el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes alertant sobre la “crítica” situació de la llengua

Ha descrit la literatura com “vida dins de la vida pròpia”

Redacció
Redacció 10/06/2021
Maria Barban fent el seu discurs després de rebre el 53è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Maria Barbal ha recollit aquest vespre a Tremp el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. Ha rebut el guardó de mans del vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, atès que el president, Jordi Cuixart, no ha pogut entregar-lo per quart any seguit perquè és a la presó. L’acte ha tingut lloc a l’Espai Cultural La Lira de Tremp, el seu poble, pel vincle de l’escriptora amb el Pallars.  Nascuda el 1949 és autora d’una dotzena llarga de novel·les que l’avalen com una de les narradores més destacades de la literatura catalana contemporània. L’escriptora ha publicat també llibres de contes, una obra de teatre i tres de narrativa juvenil. Una llarga llista de premis l’avalen, com el molt recent Premi Josep Pla 2021 per la novel·la ‘Tàndem’.

Jordi Cuixart ha enviat un missatge des de la presó animant a continuar lluitant per la llibertat mentre que Marcel Mauri ha defensat la unitat dels Països Catalans i ha fet un prec al president Aragonès, present a l’acte, i a la consellera de Cultura perquè es posin les piles i apostin fort perquè el català tingui presència en les xarxes i plataformes audiovisuals que consumeixen els infants, adolescents i joves: “ens hi juguem el futur de la llengua”.

Finalment Maria Barbal, que ha rebut una llarga ovació del públic, ha agraït el guardó: “Em veig coronada per aquest premi que m’atorga una entitat, Òmnium, que en un temps va ser com la Conselleria de Cultura i Ensenyament juntes”. En el seu discurs ha defensat que “m’inclino a pensar que la literatura, aquest món de les paraules, és vida dins de la vida pròpia, la del dia a dia, la individual”. I ha fet un crit d’alerta sobre el futur del català: “El català ha sobreviscut a l’exili, la repressió i a les dificultats que suposa compartir territori amb una altra llengua, sobirana, amb més parlants i persones que l’escriuen. Ara torna a estar en una situació que les persones enteses denuncien com a crítica”.