Dissabte, 8 d'octubre de 2022 - Edició 1534
La República

Enguany coincideixen la pasqua, el ramadà i la pessah

Són festes amb calendari mòbil i que se solapin passa cada trenta anys

Redacció 17/04/2022

El Divendres Sant, commemoració de la crucifixió de Jesús, coincideix aquest any amb l’inici de la festa de la Pasqua jueva o pessah, que recorda l’Èxode, l’alliberament i fugida del poble jueu d’Egipte; mentre l’Islam es troba en ple ramadà, un mes lunar de dejuni –que entronca amb la tradició de la Quaresma.

Les tres celebracions, que serveixen per renovar el compromís amb la fe, estan relacionades amb la primavera, amb idees de renovació de la vida, renaixement i creixement i en trobaríem l’orígen encara més enrere en el temps, en les creences paganes relacionades amb la natura

La pessah o Pasqua jueva
Aquest any cau entre el 15 i el 23 d’abril. Cada any se celebra la Pasqua al mes hebreu de nissan, el primer mes del calendari jueu. Nissan només pot caure al març o abril i la celebració dura set o vuit dies.

Entre els rituals hi ha un àpat o séder, en el qual es mengen herbes amargues per simbolitzar les dificultats de l’esclavitud, així com pa sense llevat o “matsa” perquè els israelites no van tenir prou temps perquè la massa pugés, amb la pressa per sortir d’Egipte. S’hi explica la història de l’Èxode i s’anima els nens a fer preguntes sobretot sobre el concepte de llibertat.

La Setmana Santa i la Pasqua cristiana
Aquest any va del 10 al 18 d’abril. Comença amb el Diumenge de Rams i acaba el Dilluns de Pasqua o resurrecció de Crist. La festa se situa al calendari entre el 22 de març i el 25 d’abril, en funció de quan cau el primer diumenge següent a la primera lluna plena després de l’equinocci de primavera.

La Pasqua, dilluns, commemora la resurrecció de Jesucrist, que va servir com a sacrifici perquè els pecats dels cristians fossin perdonats. Durant la Setmana Santa es rememora la passió de Crist, des que va arribar a Jerusalem el dia de Rams (Pasqua jueva), va morir crucificat divendres i va ressuscitar entre diumenge i dilluns.

La fi del ramadà
El ramadà és un mes lunar del calendari islàmic en què els musulmans reconeixen el quart pilar de l’Islam, que és el dejuni durant tot el mes, que aquest any és del 2 d’abril a l’1 de maig. El dejuni durant el ramadà serveix per refermar-se en el compromís amb la voluntat d’Al·là abstenint-se de menjar o participar en activitats sexuals des de l’alba fins al capvespre.

Mentre que els musulmans dejunen durant el dia, el ramadà també inclou festes després del capvespre on se serveix menjar tradicional com kibbeh i verdures farcides, entre d’altres. És tradicional trencar el dejuni d’un dia amb dàtils, un ensenyament que prové del profeta Mahoma.