Dijous, 29 d'octubre de 2020 - Edició 826
La República

‘Els llits dels altres’: el debut d’Anna Punsoda

La periodista Anna Punsoda (Barcelona, 1985) debuta com a novel·lista amb Els llits dels altres (Amsterdam), llibre amb el que va guanyar el Premi Roc Boronat 2017. Per a l’autora, […]

Redacció
Redacció 10/10/2018
L’escriptora Anna Punsoda en un pla mitjà en la presentació de la seva primera novel·la ‘Els llits dels altres’

La periodista Anna Punsoda (Barcelona, 1985) debuta com a novel·lista amb Els llits dels altres (Amsterdam), llibre amb el que va guanyar el Premi Roc Boronat 2017. Per a l’autora, l’obra és un exercici de memòria de la protagonista, a la que intenta “desmuntar i muntar un altre cop” a través dels episodis de la seva vida, amb una infància marcada per l’anorèxia o la relació amb els pares. Així ho ha explicat Punsoda en la presentació aquest dimarts del llibre, després de “depurar al màxim” unes línies que “burlen el camí” que semblava que condemnada a prendre. L’editor d’Amsterdam, Miquel Adam, ha augurat que Punsoda serà “una de les autores més importants d’aquest país”.

Una trobada fortuïta amb una antiga companya d’escola és el que fa que la Claustre, una dona d’uns 30 anys, “deixi parlar la seva memòria”. A partir d’aquí, Punsoda teixeix un text “íntim” en el que la Claustre es veu com un personatge “viu i orgànic” que permet a l’autora mostrar la relació entre el cos i l’esperit. Un tema com l’anorèxia li “permetia” a l’autora explorar aquest vincle” entre una mare i una filla.

“Una cosa que sempre m’ha capficat era els vincles primaris. Com després una persona desenvolupa els lligams d’infància quan ets adult”, ha explicat Punsoda, d’un llibre que intenta explicar la dificultat d’estimar. D’aquesta manera, per a Punsoda, no tothom quan creix desenvolupa una “manera positiva” d’estimar.

Definit pel seu editor, Miquel Adam, com un text de “redempció”, Els llits dels altres intenta anar “contra les cartes marcades”, és a dir, contra un determinisme basat en els retrets que els personatges s’han fet durant molts anys. Punsoda explica les coses “amagant-les”, un talent per a Adam “escandalós”, però a la vegada “dolorós”.

Aquesta habilitat, Punsoda l’admira de l’escriptora Elizabeth Strout, a qui considera referent en la seva literatura, així com Agota Kristof o Vivian Gornick. És per això que Punsoda combina capítols molt explícits amb el silenci de fons que predomina en tot el text. “L’abús porta al silenci, i pesa fins el final del llibre”, explica l’autora.

D’aquestes autores referents, també en beu un estil d’escriptura concís i breu, “reduït a la mínima expressió”, però intencionadament. “És un estil que he intentat depurar al màxim. No escric molt i després retallo. Penso cada paraula del que vull expressar”, ha assegurat Punsoda.

Una trajectòria dedicada al periodisme i la escriptura

Llicenciada en Periodisme i Filosofia i redactora de cultura de diversos mitjans, feia temps que escrivia però no va ser fins que va culminar Els llits dels altres que va considerar el text “més reeixit” i amb “sentit” per ser publicat. D’aquesta manera, Punsoda va guanyar el passat mes de març el premi Roc Boronat 2017 que atorga l’editorial Amsterdam juntament amb la ONCE.

L’editor Miquel Adam ha destacat el talent de Punsoda a l’hora de “recrear un univers cruel”. “Té un futur extraordinari. Estem davant d’una autora que és i serà amb les seves properes obres una de les autores mes importants d’aquest país”, ha remarcat. Del seu estil n’ha destacat l’humor negre “marca de la casa” present en tota l’obra. “L’humor negre, el sarcasme, és una forma de sublimar el dolor”, ha respost Punsoda.

Relacionats