L’Executiu fixa les ràtios més baixes del curs al transport i l’educació a les portes de l’inici de la campanya electoral del 29-N, mentre s’acumulen les acusacions de fomentar l’aturada per mobilitzar el seu electorat.
La convocatòria de la vaga general de 24 hores per a aquest dimecres 11 de novembre, la primera d’abast estatal des del 2012, arriba envoltada d’una forta controvèrsia política a Catalunya. Diversos sectors crítics i usuaris a les xarxes socials han posat el focus en el decret de serveis mínims aprovat pel Departament d’Empresa i Treball, denunciant que les ràtios fixades són dràsticament inferiors a les d’anteriors convocatòries i que responen a un càlcul electoral davant la proximitat de les eleccions generals del 29 de novembre.
El contrast de les xifres: transport i escoles sota mínims
Les dades oficials publicades per la Generalitat de Catalunya confirmen una reducció notable dels serveis garantits respecte a altres aturades recents:
- Transport públic: El metro, Rodalies, Ferrocarrils (FGC), el TRAM i els autobusos només tenen garantit un 25% del servei habitual durant les hores punta (de 6.30 a 9.30 h i de 16.30 a 21.00 h). Fora d’aquestes franges, no s’ha fixat cap percentatge mínim de circulació, deixant més de deu hores sense garantia de transport públic. En les vagues generals del 2012, aquesta cobertura en hora punta es va situar en el 33%, mentre que en aturades de maquinistes com les del 10 i 12 de novembre s’ha decretat un 66% en hora punta i un 33% la resta del dia.
- Educació: Als centres d’infantil i primària s’ha establert un mínim d’un docent per cada sis aules (a més d’un membre de l’equip directiu per centre). Aquesta ràtio representa exactament la meitat del personal exigit durant les darreres vagues sectorials d’ensenyament, en què la Generalitat va decretar un docent per cada tres aules.
El sindicat majoritari del sector educatiu, USTEC·STEs (IAC), ha denunciat públicament aquest greuge comparatiu. Segons el sindicat, el decret de l’11-N «evidencia» que el Govern té marge per fixar serveis mínims molt més baixos i critica que s’apliquin restriccions severes només quan les protestes van dirigides contra la gestió del mateix Departament d’Educació.
Acusacions d’instrumentalització i debat sobre el teletreball
Més enllà de les xifres oficials, el debat s’ha encès a les xarxes arran de les anàlisis d’usuaris com el perfil Guillem Dels Comptesclars (@Comptesclares), que assenyalen un suposat disseny institucional per maximitzar l’impacte de l’aturada. Segons aquestes crítiques, la combinació de serveis mínims reduïts al transport i l’absència de garanties fora d’hora punta dificulta el desplaçament dels treballadors que vulguin exercir el seu dret a no fer vaga.
Aquestes mateixes fonts apunten a presumptes comunicacions internes per restringir el teletreball a l’administració i atribueixen al president Salvador Illa i al conseller Albert Dalmau una estratègia per assegurar l’èxit de la mobilització —una afirmació sobre una suposada prohibició del teletreball per a l’11-N que no ha estat confirmada oficialment pel Govern.
El rerefons del 29-N
Els crítics amb l’Executiu subratllen la coincidència temporal de la protesta: l’aturada té lloc dimecres 11 de novembre, just 48 hores abans de l’inici oficial de la campanya electoral per als comicis del 29 de novembre. L’argument que sosté aquesta tesi és que, a diferència d’altres conflictes laborals, la vaga de l’11-N —convocada per reclamar millores salarials i mesures davant la crisi de l’habitatge i l’encariment del cost de la vida— posa el focus sobre els preus, els propietaris i les grans empreses, un marc reivindicatiu que els detractors del Govern consideren favorable per reactivar el votant progressista a les portes de les urnes.
