Més fàcil la independència que el concert econòmic
La cap de llista de Junts per Barcelona, Míriam Nogueras, ha situat la recaptació i gestió íntegra dels impostos a Catalunya com a condició indispensable per obrir negociacions de cara al nou govern espanyol que sorgeixi de les eleccions del 29-N. L’anunci torna a posar sobre la taula el debat sobre l’encaix fiscal català en un context en què creix la percepció que assolir la independència podria acabar sent més viable que arrencar un concert econòmic a l’Estat.
Durant l’acte de presentació de la candidatura a Sant Cugat del Vallès, sota el lema Catalunya al centre, Nogueras ha denunciat la «mala gestió» de l’executiu espanyol i el greuge comparatiu en les inversions per càpita respecte a altres comunitats com Madrid o Múrcia. «Volem decidir sobre els nostres diners; ho fan els bascos i ho farem nosaltres, i aquesta serà la condició sobre la taula per qui vingui a parlar amb nosaltres», ha sentenciat la dirigent de Junts, reclamant que els recursos vagin destinats als hospitals, escoles i infraestructures del país.
Tot i la fermesa de la demanda, el plantejament d’un sistema equiparable al concert econòmic basc topa històricament amb majories parlamentàries molt complexes, la necessitat de reformar lleis orgàniques i l’oposició frontal dels principals partits estatals. Aquests entrebancs institucionals alimenten la tesi que la via cap a un Estat propi depèn més de la determinació interna que no pas d’un consens polític a Madrid que es preveu gairebé impossible.
En el seu discurs, Nogueras ha reivindicat la necessitat de tenir «prou força» per evitar que cap «partit inútil» que anteposi els interessos del PSOE decideixi pels catalans, erigint Junts com l’única formació d'»estricta obediència catalana». L’acte, que ha comptat amb la presència de l’eurodiputat Toni Comín —retornat a Catalunya el passat 25 d’octubre— i un record per a Carles Puigdemont, ha servit també per oficialitzar els primers llocs de la llista al Congrés (amb Josep Pagès i Pilar Calvo) i al Senat (encapçalada per Josep M. Vila d’Abadal), i ha clos entre crits d’independència i el cant d’Els Segadors.
