Un míting marcat per la retòrica populista i els retrets creuats a l’esquerra segella l’aliança electoral d’ERC i Podem a Madrid

Gabriel Rufián i Irene Montero basen el seu acte conjunt de cara al 29-N en desqualificacions cap a Junts i el Front Ampli, apel·lant a l'eix "dels de dalt contra els de baix" i cridant a la vaga general.

|

- Publicitat -

L’acte conjunt celebrat aquest dissabte a Madrid pels candidats d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Gabriel Rufián, i de Podem, Irene Montero, de cara a les eleccions del 29-N, ha deixat una exhibició de discurs d’alt voltatge populista on la confrontació directa i els eslògans d’impacte han substituït el detall programàtic. Lluny d’articular un projecte de governabilitat viable, ambdós dirigents han centrat les seves intervencions a carregar contra la resta de formacions progressistes i sobiranistes, sota la consigna d’haver de «sotmetre el PSOE des de les esquerres».

Publicitat

Desqualificacions internes i simplificació del debat

Durant el míting, la recerca de l’aplaudiment fàcil ha marcat el to de les declaracions, utilitzant etiquetes i insults per deslegitimar els rivals polítics:

  • Atacs a l’espai progressista i sobiranista: Rufián ha carregat durament contra el Front Ampli per haver pactat llistes conjuntes al Senat amb els socialistes, acusant-los d’intentar «sotmetre el PSOE entrant al PSOE». En paral·lel, ha menystingut Junts titllant els seus membres de «patriotes de pandereta» que «porten una estelada» i arribant a etzibar-los un «maleïts sigueu» per, segons ell, oblidar els seus compatriotes.
  • Dicotomia «els de dalt contra els de baix»: Per la seva banda, Montero ha recorregut a un marc clàssic del populisme en afirmar que la fractura social no és entre esquerres i dretes, sinó entre «els de dalt i els de baix», sentenciant que «els problemes sempre venen de dalt». A més, ha equiparat l’acció legislativa del PSOE i el PP en matèries com l’habitatge o l’energia, assegurant que «voten igual» i acusant els socialistes de voler «menjar-se la seva esquerra» a través del «vot útil».

Mesures d’impacte retòric i crida a la paralització

En l’àmbit de les propostes, l’acte s’ha sostingut sobre consignes maximalistes i solucions complexes reduïdes a lemes de campanya, obviant la viabilitat pressupostària o jurídica:

  • Fiscalitat punitiva i nacionalitzacions: El cap de llista d’ERC ha demanat «fregir a impostos» els grans beneficis empresarials i ha reclamat una «inversió massiva» al sistema ferroviari per eliminar les subcontractes d’Adif. Montero, abillada amb una kúfia palestina, ha anat un pas més enllà exigint nacionalitzar Repsol i atribuint problemes estructurals com les llistes d’espera sanitàries o el preu del carburant a «els poderosos», a Donald Trump i a la manca de trencament de relacions d’Espanya amb Israel.
  • Agitació al carrer: Com a colofó de l’estratègia d’oposició frontal fins i tot a les forces que integren l’actual executiu, la candidata de Podem ha fet una crida explícita a secundar la vaga general del dia 11 per «aturar tot el país» sense «ni producció ni consum», presentant l’aturada com una via directa per abaratir els lloguers, els aliments i l’energia.

Amb aquesta posada en escena a la capital espanyola, ERC i Podem busquen capitalitzar el descontentament social mitjançant una retòrica polaritzadora que prioritza la brega discursiva contra els seus antics socis per sobre de les propostes de gestió.

 

Publicitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí