El PSC i el PSOE han obligat a plegar la fins ara portaveu de la formació, la lleidatana Montse Mínguez. Malgrat que el relat oficial del partit ho maquilla com un «pas enrere» voluntari per motius personals, la veritat és que la direcció socialista l’ha fet caure de forma fulminant. L’objectiu és tallar en sec l’escàndol pels negocis immobiliaris de la seva parella, Sergi Vélez, propietari d’una trentena de pisos de lloguer a Lleida.
La pressió interna s’ha tornat insuportable en les darreres hores. El cas s’ha destapat en ple debat estatal per la crisi de l’habitatge, el mateix motiu que va forçar el president Pedro Sánchez a avançar les eleccions generals per al pròxim 29 de novembre. Davant el risc imminent que l’afer dinamités la campanya electoral i desgastés les sigles del partit, la cúpula ha retirat de forma fulminant la confiança en Mínguez, obligant-la a renunciar a ser la cap de llista per Lleida.
Oficialment, el PSOE s’ha limitat a emetre un comunicat on diu que «respecta» la decisió i agraeix la «dedicació» de la diputada. Però darrere d’aquesta lloança pública s’amaga una operació de purga política irrenunciable. Amb aquesta decisió, Mínguez perd no només la candidatura al Congrés, sinó també el càrrec de portaveu i la Secretaria d’Estudis i Programes de la Comissió Executiva Federal.
La mateixa Mínguez ha intentat justificar la seva sortida forçada a les xarxes socials emparant-se en la por a l’ascens de la «ultradreta», afirmant que la seva responsabilitat «està per sobre de qualsevol consideració personal». Tot i l’intent de banyar la marxa d’un fals heroisme de partit, la realitat és que el PSC i el PSOE han aplicat la màxima disciplina interna per desvincular-se d’un escàndol de lloguers que invalidava completament el seu discurs social en matèria d’habitatge.
